Avui divendres 21 d’Octubre, hem iniciat la classe de COED amb la recitació d’un breu poema de la Maria Mercè i Marçal:
“A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Seguidament , la professora ens ha recitat un embarbussament i després ens proposat que el recitéssim nosaltres amb els ulls tancats:
“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”
Primerament ens a costat recitar-lo, però a mesura que l'hem anat repetint junt amb els consells de la professora ens n'hem sortit prou bé.
A continuació hem vist un fragment del homenatge que va emetre el canal 33 “Recordant a Miquel Martí i Pol”. A partir d’això hem diferenciat tres tipus de maneres d’expressar i recitar :
- La recitació teatral: és un text après de memòria i expressat amb molta teatralitat.
- La recitació des del cor: on no sembla que el poema o text hagi sigut après de memòria i sembla que les paraules surtin del cor i siguin una mica improvisades, i a més aquest tipus de recitació és la que fa emocionar més als oients.
- La lectura en veu alta per els altres, no fa emocionar tant ni és apresa de memòria però està igual de treballada. Qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i nosaltres, els escoltadors, construïm una imatge sobre el fragment llegit.
A partir d'això hem observat que no és el mateix dir un poema que recitar-lo. Quan el dius o el llegeixes, únicament el memoritzes o llegeixes i surt sense cap sentiment ni emoció, mentre que quan recites un poema, aquest surt del cor, hi ha sentiment, t'emociona, i emociona al públic.
També és importat recordar que la lectura en veu alta és una lectura pels altres, en què s'ha de llegir a poc a poc i fer pauses. D'aquesta manera els altres poden entendre i reconstruir el text.
- Per a cada coma (,) cal fer una pausa d'uns 3 segons.
- Per a cada punt (.)cal fer una pausa d'uns 5 segons.
A continuació, hem parlat sobre el treball de territori, hem resolt els dubtes que teníem i a més hem fixat la data en la que recitarem un poema de manera individual.
Quan he arribat a casa, m'he posat a buscar poemes que m'agradaria recitar a classe el dia de les recitacions, i entre ells he trobat alguns que m'agraden molt. Un dels quals destaco és el poema de Miquel Martí i pol titulat "Calladament" del llibre d'Absències:
"Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada