dilluns, 17 d’octubre del 2011

Reflexionem: Documentar, una mirada nova

Introducció.

Aquest petit treball que he fet, parla sobre el llibre Documentar, una mirada nova, on apareixen 30 històries diferents relacionades amb el desenvolupament i l’educació de l’infant. Cada experiència explica situacions quotidianes que se’ns presenten al llarg del dia i que de manera inconscient fan que l’infant aprengui i es desenvolupi. A continuació podràs trobar les raons per les quals m’han cridat l’atenció cinc de les trenta històries que es comenten. El per què les he triades i una petita síntesis de cada una d’elles.


Anàlisi de contingut


- Qui descobreix qui?

Aquesta és la primera història que he triat, parla sobre l’experiència de dos infants al mirar-se al mirall. Quan un nen petit es mira al mirall interactua, es descobreix ell mateix i es fa preguntes que potser no tenen resposta, però això és bàsic en educació. Al mirar-se al mirall aconseguim que el nen senti curiositat per descobrir coses, que pensi i que tingui una motivació constant que el beneficiarà a l’hora de desenvolupar-se. I així més endavant, l’infant, arribi a reconeixes davant el mirall. Aquesta experiència m’ha cridat l’atenció perquè jo mateixa m’he fixat varies vegades amb els nens que es miren al mirall. Trobo que és molt curiós veure a un nen moure’s jugant amb el reflex del mirall, es senzill però a l’hora que maduren gaudeixen molt.


- Una responsabilitat, un plaer.

La segona experiència que m’ha cridat l’atenció parla sobre les petites, però importants, responsabilitats que assumeix cada nen. Com exemple, posen a dues nenes que paren la taula juntes per als demès companys de classe. Aquesta acció les fa sentir important davant la resta de nens, es senten responsables fent una acció que algú adult els hi ha encomanat, ja que això significa que l’adult confia en elles. És molt important el fet de fer-ho bé, ja que requereix una gran concentració i col•laboració entre elles. A més, és important perquè tot seguit gaudeixen tots junts de la feina feta per les nenes.


- Fer la pinça

Aquesta experiència tracta sobre el moviment tan refinat que tenim els éssers humans. Un nen petit sent atracció per les coses petites, les coses més difícils d’agafar, així desenvolupen la precisió a l’hora de capturar un objecte. Si ens hi fixem tots els infants quan aprenen a fer la pinça, es passen el dia fent-la, els hi agrada i gaudeixen dels reptes difícils, de superar-se amb objectes més complicats d’agafar.


- Imitació, representació o comprensió

Aquesta història tracta sobre l’imitació constant del nen a l’adult, és a dir, el nen es fixa diàriament en el seu model a seguir (la família) i imita les seves accions. Per exemple, un nen veu als seus pares planxar, estendre la roba, plegar-la... doncs l’instint del nen és voler imitar el que fan els adults i així sentir-se gran. Per a ells és un joc, però això els hi serveix per comprendre millor el món i facilitar-los l’entrada. M’ha cridat l’atenció bastant perquè aquesta experiència es comuna a tots els nens, sense excepció. Quan estem amb nens i ens hi fixem és molt curiós veure com ells es fixen en tu i després t’intenten imitar i així sentir-se important i sobretot sentir-se gran fent coses d’adults.


- De casa a l’escola

En aquesta experiència ens parla del important que és que l’escola sigui dialogant, flexible que aculli bé als infants, que els cuidin bé i atenguin a les seves necessitats i curiositats. Ens diu que molts infants als matins arriben a l’escola carregats de coses i objectes importants per a ells i això passa perquè el nen té ganes d’explicar i ensenyar als demes el seu propi objecte a la seva manera. En aquell moment de diàleg es senten importants mostrant l’objecte que cap altre nen té i gaudeixen compartint-lo amb els altres.



Conclusió

Al acabar aquest treball m’he adonat de moltes situacions que he viscut i no els hi he donat gaire importància però que fixant-nos-hi bé són molt importants per al desenvolupament d’un infant. Hi ha moltes maneres a traves del joc i d’altres tècniques que serveixen per educar i desenvolupar a un infant. Són maneres molt senzilles i que justament per això, a vegades no els hi donem la importància que haurien de tenir per a un bon desenvolupament del nen. El món de l’infant està ple de coses curioses que són simples però a la vegada necessàries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada