Durant tot el primer semestre, a les assignatures de GTIC i COED, hem estat fent un treball: El bon comunicador.
El treball consistia en escollir, per grups, un bon comunicador que ens agradés i fer un seguiment durant aquest temps. Per fer el seguiment calia que creéssim un bloc per tal d'anar posant entrades a mida que anéssim descobrint aspectes sobre ell. El nostre grup vam triar en Quim Monzó.
A mesura d'anar el·laborant el nostre bloc, hem anat descobrint moltes coses d'ell i hem vist que és una persona molt peculiar, amb moltes característiques pròpies d'un bon comunicador.
A continuació us deixo un Prezi que hem fet per resumir perquè el Quim Monzó és un bon comunicador:
Per a la darrera classe de COED vam haver de llegir i presentar el resum dels sis primers capítols del llibre: PUIGPELAT, F I RUBIÓ, J. Com parlar bé en públic. Barcelona: La butxaca, 2000.
Per a classe de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) hem hagut de veure dues conferències de Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic. En les conferències parla sobre un canvi radical en la manera d'educar i de tractar la creativitat. Robinson creu que tothom ha de ser capaç de solucionar els seus propis problemes.
L'èxit de les seves conferències és que les fa de manera entretinguda, no es fan pesades. Atrau molt al públic i el fa gaudir.
Ken Robinson és molt bon orador, sap perfectament com parlar en públic, i fins i tot s'atreveix a bromejar en les seves conferències. També, és capaç d'enganxar al públic amb els exemples reals i experiències pròpies que posa i la manera que té de defensar i argumentar les seves idees. No utilitza cap guió, però, tampoc improvisa, en tot moment sap del que parla i té el temps calculat, ja que no es pot estendre molt. Per tant, els seus discursos són molt estructurats, precisos i preparats.
Penso que les dues conferències són molt interessants, així que us les deixo a continuació:
"Las escuelas matan la creatividad": reclama que a l’escola es doni la mateixa importància a la creativitat com a les altres matèries.
Estructura la seva xerrada en tres parts:
1- L'evident creativitat humana
2- L'educació és un tema d'interès per tots perquè és la que ens portarà cap al futur.
3- La capacitat d'innovació dels nens.
Considera que tots els nens tenen talents però que els malgastem. També creu que hem d'estar disposats a equivocar-nos perquè sinó no farem mai res original, i poc a poc, s'està eliminant la creativitat en l'educació.
Un altre tema que li preocupa és que a les escoles organitzen les matèries per la importància que tindran en un futur i deixen de banda les arts.
" A iniciar la revolución del aprendizaje": ens parla de la crisi dels recursos humans perquè considera que no fem ús dels talents que tenim. Hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen el que fan i les que no. La principal causa és l'educació, perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals. Per canviar-ho no es necessita una evolució, sinó una revolució en l'educació: s'ha de transformar, innovar...
Personalment crec que tot el que diu Sir Ken Robinson és coherent i important. Té una gran habilitat per parlar en públic de manera estructurada i sense cap guió ni suport digital davant. Estructura molt bé les seves xerrades i això fa que a l'hora de parlar transmeti molta seguretat i confiança en ell mateix i en el que diu. Els seus discursos avancen amb fluïdesa donant aquesta sensació de improvisació.
Avui, dia 4 d'Octubre, a la classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) hem parlat sobre qui és per a nosaltres un bon comunicador, i seguidament, hem fet una activitat que consistia en que cada persona havia d'escollir un bon comunicador i argumentar tres motius pels quals l'havia triat.
Com a bon comunicador, jo he triat a en Josep Guardiola, l'entrenador del Futbol Club Barcelona perquè penso que és una persona que sap parlar amb calma i sense alterar-se, sempre té resposta per a qualsevol comentari d'algú altre i sobre tot perquè és respectuós amb tothom.
Al posar en comú les nostres eleccions, les conclusions a les que vam arribar van ser que tots tenim una percepció subjectiva del que és ser un bon comunicador i les qualitats que aquest necessita. Els aspectes més valorats d'aquests comunicadors, com la claredat i la proximitat, no eren apresos a les escoles, instituts i/o universitats, sinó que formaven part de la persona. Per això és tan important saber parlar en públic, no tant sols pel contingut de la informació que donem, sinó per la manera com ho fem, aspectes com la mirada, el to de veu, l’expressió corporal, etc., en definitiva, la major part formava part del llenguatge no verbal.
Per acabar la classe ens vam reunir en petits grups i cada grup va llegir l'article que li havia tocat; Al meu grup ens va tocar "gramàtiques del silenci" el qual parla precisament del llenguatge no verbal, article molt interessant del que parlaré més endavant.
