Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exercicis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exercicis. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de desembre del 2011

Treball col·laboratiu d'un bon comunicador: Quim Monzó

Durant tot el primer semestre, a les assignatures de GTIC i COED, hem estat fent un treball: El bon comunicador.

El treball consistia en escollir, per grups, un bon comunicador que ens agradés i fer un seguiment durant aquest temps. Per fer el seguiment calia que creéssim un bloc per tal d'anar posant entrades a mida que anéssim descobrint aspectes sobre ell. El nostre grup vam triar en Quim Monzó.
A mesura d'anar el·laborant el nostre bloc, hem anat descobrint moltes coses d'ell i hem vist que és una persona molt peculiar, amb moltes característiques pròpies d'un bon comunicador.

A continuació us deixo un Prezi que hem fet per resumir perquè el Quim Monzó és un bon comunicador:



dijous, 22 de desembre del 2011

Exposició Territori i Identitat

El dia 20 de Desembre el grup format per la Lena Pallarès, la Iria Sánchez i jo, l'Andrea Marco vam presentar la nostra exposició de territori i identitat. El tema que vam escollir a l'hora de realitzar aquest treball va ser els sentiments, ja que tothom experimenta emocions, que són de les quals parteixen aquests.

La idea d'aquest tema ens va sorgir amb certa rapidesa i tot i que vam creure que era un tema, al ser un territori abstracte, més difícil de tractar, ens va agradar molt des de bon principi, i a partir d'aquí vam començar a donar forma a aquest treball.

Durant la realització del treball vam estar d'acord gairebé en tot, en la forma de realitzar-lo, en els apartats diferents que volíem fer,... cadascuna de nosaltres va poder aportar les idees que creia convenients. Cal destacar que dins el nostre treball hem introduït la creativitat, ja que una de les diapositives del nostre Power Point consistia en mostrar un mateix sentiment universal però amb dos persones a la vegada, és a dir, unint dues fotografies de dues de nosaltres fent el mateix gest amb la cara que expressa un mateix sentiment. Això se'ns va ocorre partint de la base de que els sentiments són universals i que amb el gest de la cara podem arribar a saber que sent la persona.

A continuació deixo el Power Point utilitzat per a l'exposició per si voleu veure'l:


El dia de l'exposició estàvem totes molt nervioses, tant el nostre grup com els altres que havien de fer-ho. Sabíem que aquests nervis no anaven lligats a la falta de treball ja que havíem assajat varies vegades i ho portàvem molt ben preparat però tot i així no podíem evitar aquests nervis i a mesura que s'apropava el moment es feien cada vegada més intensos.
Per intentar calmar els meus nervis vaig posar-me a caminar per tota l'aula mentre repetia la meva part d'exposició una i altre vegada, cada cop posant-me més nerviosa, tot s'ha de dir.

Un cop va arribar el nostre torn, quan vam començar a exposar vaig pensar que ja havia començat, que ho havíem de fer el màxim de bé possible que per això ens havíem esforçat tant. Al començar a parlar em vaig notar nerviosa, tot i que vaig controlar molt bé els nervis. A mesura que anava passant el temps cada cop estava menys nerviosa i gaudia més el moment, ho vaig intentar fer el millor que vaig poder. Crec que finalment vam poder posar en practica els aspectes comentats a classe de COED per a tenir en compte en una exposició com és acollir al públic amb la mirada, parlar clarament i a una velocitat mitjana, utilitzar un llenguatge estàndard, etc.

Un cop finalitzada la nostre exposició, vaig estar bastant contenta amb el treball individual i també amb el treball en grup. Ens va sortir tot com ho teníem preparat sense cap sorpresa que ens provoques entrebancs, i per això ens va sobtar bastant la nota que, per part de la matèria de COED, havíem obtingut un 7'5. Sé que al llegir això haureu pensat que és una bona nota i que no hauriem de queixar-nos, però nosaltres esperàvem una nota més alta ja que pensem que tant el nostre Power Point, la nostra exposició i el nostre esforç i  seguiment del tema mereixien una millor nota. També sabem, però, que aquesta no és la nota definitiva, ja que han de parlar els professors d'ambdues matèries per a decidir la nota final del treball.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Tercera sessió de recitació de poemes

El passat Divendres 9 de Desembre, a classe de COED vam seguir amb les recitacions com cada setmana. I també vam començar la classe amb els exercicis d'articulació i relaxació per tal de preparar-nos per recitar.

Seguidament vam començar a recitar, aquell dia em tocava recitar a mi, era la tercera de la llista i la veritat es que no estava molt nerviosa. Vaig recitar el meu poema titulat "La ginesta" de Joan Maragall, anteriorment podeu trobar una entrada del meu bloc on parlo sobre aquest POEMA. La sensació que vaig tenir va ser positiva, com ja he dit no estava tan nerviosa com m'imaginava, vaig saber controlar bastant els nervis i vaig quedar satisfeta amb la meva recitació.
Després de recitar-la puc dir que si portes ben preparat i estudiat allò que vols dir no tens per què preocupar-te. En el meu cas l'havia practicat molts cops sola i davant de la família, m'havia aplicat els consells que anaven donant a cada classe i sobretot estava segura de mi mateixa, i això es va notar amb el resultat obtingut.

Quan vam acabar les recitacions d'aquella sessió, vam parlar sobre com seria l'examen de COED i finalment com a cada classe vam estar mirant blocs per tal de millorar aspectes.

Com l'any passat va ser l'any Maragall, al meu institut (IES Maragall) amb motiu d'aquest poeta, vam preparar un espectacle on barrejàvem la poesia d'aquest poeta amb música en viu, dansa, efectes visuals i sonors, etc. L'espectacle dura uns 35 minuts que es fan molt entretinguts. Aquest muntatge poètic titulat "Paraula Viva de Joan Maragall" el vam representar davant de tot l'institut, de familiars, de la pròpia família de Joan Maragall i fins i tot a la Sala de Cent de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu dels Jocs Florals. Va ser una experiència inoblidable i molt positiva per mi, així que us deixo un petit tros de l'espectacle on es recita i es canta "La ginesta", en aquest número jo no recitava, si no que ballava. Espero que us agradi, jo vaig gaudir molt fent l'espectacle.

dijous, 1 de desembre del 2011

Murals multimedials on-line: El Glogster

Avui Dijous 1 de Desembre, a classe de GTIC hem treballat amb el Glogster. És una eina web 2.0 que serveix per construir pòsters digitals online, és a dir, que estan a l'abast de tothom. Podem pujar les nostres pròpies fotos, texts, enllaços, vídeos, música i organitzar-nos a la nostra manera, com més ens agradi.
Tè varies eienes per crear pòsters divertits i originals. Els pòsters, segons amb la finalitat que s'utilitzin, serveixen per transmetre emocions o crear idees. 

Nosaltres ens hem creat la nostra pròpia compte i a partir d'aquí hem realitzat el nostre Glogster. El meu es el següent i l'he fet sobre moltes actuacions setmanals de la guanyadora d'un programa de Televisió de gran èxit.

Per si us interessa la web del Glogster: http://www.glogster.com 


Els Fluxogrames

Avui dijous 1 de Desembre, a classe de GTIC hem parlat sobre els fluxogrames, és un programa per a representar processos.

Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts àmbits diferents. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

  • Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  • Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:





Més explicacions, fàcils d'entendre, del que són els fluxogrames:

Podem treballar fluxogrames amb moltes eines diferents com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, etc. A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com

Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.

L'activitat que vam haver de fer va ser la de crear un fluxograma sobre l'acció de travessar una cruïlla en el que hi ha un semàfor. Per crear-lo havíem de seguir la simbologia definida pels fluxogrames, aquest és el meu:



Els Mapes Conceptuals: CmapTools

Avui, 1 de Desembre, a classe de GTIC hem treballat els Mapes conceptuals. Serveixen per representar una imatge mental en la qual el text és una manera de representa la realitat, tot i que pot incorpora alguna emoció, però serveix per transmetre idees i conceptes.

Per a fer la pràctica d'un mapa conceptual hem utilitzat el programa CmapTools. Aquest és un software multi plataforma que serveix per crear mapes conceptuals mitjançant unes aplicacions escrites en Java. Permet el treball amb o sense connexió a la xarxa. És a dir, és una tècnica utilitzada per la representació gràfica del coneixement, de les idees... que relaciona els conceptes amb fletxes i utilitzant diferents figures geomètriques. És molt fàcil d'utilitzar i permet afegir  col·laboradors, enviar els mapes per mail,etc.

Si voleu descarregar-vos el programa totalment legal i gratuït cliqueu aquí.

A continuació us deixo un tutorial bastant breu de com començar a utilitzar el Cmap Tools:




Una vegada hem començat a saber com funcionava el programa hem fet un exercici que es tracta de fer un mapa conceptual amb el Cmap Tools sobre el text següent:


Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

I el resultat del meu mapa conceptual ha sigut aquest:




dissabte, 26 de novembre del 2011

El Prezi

Dijous 24 de novembre, a classe de GTIC, vam treballar amb el programa Prezi. És una aplicació de presentació online i una eina narrativa, que utilitza un únic llenç en comptes de diapositives tradicionals i separades, i on a partir d’una metàfora visual podem desenvolupar un concepte.
Podem inserir texts, imatges o altres objectes de presentació sense cap mena de límit en l'espai, amb els marcs és presenten ordenadament.

Les seves característiques són:
  • És un entorn de treball on-line.
  • És gratuït i té una versió educativa.
  • Podem editar/compartir col·laborativament.
  • Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones.
  • És un entorn multimedial.
  • Podem treballar a partir de metàfores visuals.
  • Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes.
  • Els frames ens permeten definir parts.
  • El path permet estructurar l'ordre dels frames.
  • En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
  • El seu ús és senzill.
  • Prezi treballa amb tecnologia flash.
  • Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons...

Aquí us deixo una web que he trobat on et dona 10 consells per utilitzar el prezi.

A continuació us deixo el Prezi que he creat explicant, precisament, què és? des del meu punt de vista i utilitzant una metàfora:



dissabte, 12 de novembre del 2011

Tractament digital del vídeo: Movie Maker

Dijous 10 de novembre, a la classe de GTIC, vam treballar amb el programa d'edició i creació de vídeos Movie Maker.
Per si no el teniu instal·lat a el podeu descarregar aqui.

La tasca que vam haver de fer és editar un vídeo seguint una sèrie de pautes, però abans m'agradaria remarcar que un vídeo té la principal funció de transmetre emocions i sentiments.

Les pautes van ser les següents:

Cal agafar el vídeo de les imatges de Blanquerna i:

  • Retallar-lo de manera que duri 1 minut
  • Posar-hi una banda sonora que haureu de cercar a www.jamendo.com
  • Aplicar-hi transicions i efectes.
  • Posar-hi un títol d'inici, un de final i algun a sobre les imatges
  • Gravar-ho en format WMV qualitat DVD
  • Pujar-lo al youtube
  • Penjar el codi Embed al Bloc amb una explicació del procés.


I després d'aplicar totes les anteriors pautes, el resultat final va ser aquest:


divendres, 11 de novembre del 2011

Poema: La ginesta

Avui 11 de Novembre, hem hagut de lliurar el nostre poema escollit per recitar a la classe, finalment jo he escollit "La ginesta" de Joan Maragall. He triat aquest poema perquè l'any passat va ser L'any Joan Maragall, vaig treballar aquest poeta i em vaig quedar encantada amb ell. El meu poema diu així:


LA GINESTA

La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.


Joan Maragall



També podem trobar aquest poema cantat, ja que és fàcil de pronunciar i de comprendre, aquí us deixo una mostra del poema cantat per Toni Subirana:




dimecres, 9 de novembre del 2011

Descripció Fotogràfica

El dia 8 de novembre a classe de COED vàrem fer l’exposició fotogràfica acompanyada de les nostres explicacions. Aquesta és la meva descripció i fotografia de la nostre companya Mireia Alegre:




“Uns ulls bicolors“


"Aquests ulls pertanyen a la Mireia Alegre, una noia de 18 anys, estudiant del grup J de primer grau d’Educació Infantil a Blanquerna.
El que més m’ha impactat d’aquesta noia és el seu color d’ulls. El primer dia que la vaig veure ja m’hi vaig fixar en ells i just al moment li vaig dir que era molt bonic el seu color d’ulls.
En la fotografia podem observar que el color dels seus ulls es blau cel tirant a turquesa segons la llum, però si ens hi fixem millor veiem que la part interior del iris és de color groc. Un groc que contrasta bastant amb el blau cel.
La mirada d’aquesta noia transmet dolçor, és una mirada intensa però a la vegada tendre. La forma dels seus ulls és ovalada, per això, junt amb el color dóna aquesta sensació de profunditat al mirar, de delicadesa en els seus ulls.
Aquesta mirada transmet un sentiment de sinceritat, de humilitat. Té les pestanyes curtes i la forma de l’ull tendeix a decaure.
Els seus ulls em recorden als ulls d’un gat pel color groc i la manera de mirar que té."


Vaig fer les fotos dos dies diferents per tal de contrastar el color dels ulls amb diferents tipus de llum, com podem veure a totes dues fotografies és veu aquest color groc tan característic de la Mireia. Vaig retallar les fotografies centrant-me només en els ulls ja que és el que volia destacar. A la primera fotografia vaig voler transmetre una mirada més profunda i intensa per això la vaig fer recte, en canvi, la imatge de baix la vaig fer torçada perquè volia transmetre una sensació més desenfadada.
La professora em va dir que una de les condicions d'aquest exercici era que només podíem utilitzar una fotografia, i no un collage. Tot i així estic bastant satisfeta amb el resultat obtingut a l'hora de fer les meves fotografies.


Un cop vam veure totes les fotografies vam fer uns petits comentaris per a una possible millora d’aquestes, i aquests són alguns:

  • La fotografia és un art, cal dedicar-li temps perquè poguí arribar a transmetre el que ens proposem.
  • La llum jugar un paper molt important, ja que condiciona els colors, i a més la podem fer servir com a “focalitzadora” de les coses que vulguem ressaltar.
  • És important tenir clar l’element principal de la fotografia i no atorgar el protagonisme a d’altres elemnts.
  • Segons la perspectiva en què prenem al foto ens poden arribar diferents sensacions, per exemple si la fem des de dalt o una mica torçada ens podria donar la sensació de moviment.


A continuació, i per ampliar, us deixo un enllaç d'un article que parla sobre: Les 13 normes fonamentals de la composició fotogràfica


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Tractament digital d'imatges: El GIMP

Ahir 25 d'Octubre, a classe de GTIC vam començar a aprendre com editar una imatge amb el programa gratuït GIMP, i vam parlar de les característiques de les imatges digitals. Les principals són:


  • La grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

  • El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

  • La profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

  • La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper...)


Per posar en pràctica els conceptes que hem après, hem fet un petit treball sobre l'edició d'una imatge amb el programa GIMP. Primer havíem d'escollir una imatge original, jo he escollit aquesta d'un paisatge natural:

                                                        Foto de Glauka MJ "Caresse sur l'ocean"

- La tasca següent consistia en agafar la imatge original i retallar-la:



- Seguidament havíem de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge per a que sigui més petita (escalar):




- Finalment havíem de treure un element de la imatge (retocar). En aquest cas he tret l'ocell que vola sobre el mar:




Per finalitzar l'entrada us deixo l'enllaç oficial per si us voleu descarregar gratuïtament aquest programa d'edició de fotografies: GIMP. http://the-gimp.softonic.com/ 
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/be/Wilber-gimp.png

dijous, 20 d’octubre del 2011

Viquipèdia

http://2.bp.blogspot.com/-nn3OR96EHYE/TtZpDrMmm9I/
AAAAAAAAAEQ/LgktQp3j-Lo/s1600/wikipedia_cat_11.png
  • Què és la Viquipèdia? Viquipèdia és una enciclopèdia online lliure basada en wiki, doncs qualsevol persona pot col·laborar en aquesta emprant només el navegador web. Depèn de la fundació sense ànims de lucre Wikimedia Foundation.
El projecte es va iniciar el 15 de gener de 2001, i va ser fundada per Jimbo Wales i Larry Sanger sota el lema "L'enciclopèdia lliure que tots podem editar".

  • És segura Viquipèdia? Viquipèdia manté estrictes normes per a l'edició dels seus articles, sent el seu lema principal: el "Punt de vista neutral" dels articles. També fa gran recalcament en no emprar material amb drets d'autor. Encara que, existeixen múltiples controvèrsies sobre la seva fiabilitat, doncs qualsevol pot modificar els articles en qualsevol moment (especialment en articles polèmics i en idiomes on els controls no són forts). Per tant el vandalisme, el spamming i el fanatisme, són els grans enemics de la viquipèdia i haurem de vigilar amb ells.

Després de saber què era la Viquipèdia, vam posar-la en pràctica amb un treball en grup. Primer de tot vam haver de definir que era un wiki, les parts que té, com s'edita, les cites,... A continuació vam haver de triar un tema per a modificar un article ja existent al Viquipèdia, o bé, per fer-ne un nou. El meu grup format per Iria Sánchez, Lena Pallarès, Mireia Alegre i jo vam escollir completar l'entrada sobre els esports d'equip, ja que l'article publicat era molt pobre.

Per a poder començar a completar l'article calia registrar-se a Viquipèdia, així que així ho vam fer. A l'hora de completar l'entrada vam treure la informació de "Ariño, J; Benabarre, R. Educació Física. Tercer i quart cursos ESO. Ediciones del Serbal. Barcelona. Projecte Olímpia 4. 2009", com podeu veure a les Referències de l'article que hem modificat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Esports_d%27equip

Personalment trobo que aquest treball a sigut una experiència molt interessant per a mi, ja que jo no sabia com funcionaven els wikis i encara sabia menys que algú qualsevol, sempre i quan respecti les normes, pot modificar el contingut. Sempre m'havia preguntat qui posaria la informació i com ho faria, ara que ja ho sé, penso treure'n profit d'això.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Gestió d'arxius on-line: Google Docs

"Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia".

Això mateix estem aprenent a fer a GTIC, una manera de poder fer des de simples textos fins a fulls de càlcul, treballs i formularis en línia, des de un servidor on-line (amb connexió a internet).
Ens permet que qualsevol fitxer que haguem creat puguem compartir-lo amb altres usuaris i fins i tot, al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa.
Aquest servidor és molt útil, ja que és una forma de treballar en equip a distància, des de ordinadors diferents que ens permet veure qualsevol modificació del document de manera immediata. A més a més a l'esquerra trobem un xat on podem escriure'ns mentre estem treballant.


A continuació us adjunto un vídeo que vam veure a classe on explica millor aquesta aplicació tan útil:






També us adjunto un petit document de Google Docs que hem creat el meu grup de treball per a practicar aquesta aplicació:


dijous, 6 d’octubre del 2011

Sir Ken Robinson

Per a classe de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) hem hagut de veure dues conferències de Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic. En les conferències parla sobre un canvi radical en la manera d'educar i de tractar la creativitat. Robinson creu que tothom ha de ser capaç de solucionar els seus propis problemes.
L'èxit de les seves conferències és que les fa de manera entretinguda, no es fan pesades. Atrau molt al públic i el fa gaudir.
Ken Robinson és molt bon orador, sap perfectament com parlar en públic, i fins i tot s'atreveix a bromejar en les seves conferències. També, és capaç d'enganxar al públic amb els exemples reals i experiències pròpies que posa i la manera que té de defensar i argumentar les seves idees. No utilitza cap guió, però, tampoc improvisa, en tot moment sap del que parla i té el temps calculat, ja que no es pot estendre molt. Per tant, els seus discursos són molt estructurats, precisos i preparats.

Penso que les dues conferències són molt interessants, així que us les deixo a continuació:


"Las escuelas matan la creatividad": reclama que a l’escola es doni la mateixa importància a la creativitat com a les altres matèries.

Estructura la seva xerrada en tres parts:
1- L'evident creativitat humana
2- L'educació és un tema d'interès per tots perquè és la que ens portarà cap al futur.
3- La capacitat d'innovació dels nens.

Considera que tots els nens tenen talents però que els malgastem. També creu que hem d'estar disposats a equivocar-nos perquè sinó no farem mai res original, i poc a poc, s'està eliminant la creativitat en l'educació.
Un altre tema que li preocupa és que a les escoles organitzen les matèries per la importància que tindran en un futur i deixen de banda les arts.




" A iniciar la revolución del aprendizaje": ens parla de la crisi dels recursos humans perquè considera que no fem ús dels talents que tenim. Hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen el que fan i les que no. La principal causa és l'educació, perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals. Per canviar-ho no es necessita una evolució, sinó una revolució en l'educació: s'ha de transformar, innovar...


 

Personalment crec que tot el que diu Sir Ken Robinson és coherent i important. Té una gran habilitat per parlar en públic de manera estructurada i sense cap guió ni suport digital davant. Estructura molt bé les seves xerrades i això fa que a l'hora de parlar transmeti molta seguretat i confiança en ell mateix i en el que diu. Els seus discursos avancen amb fluïdesa donant aquesta sensació de improvisació.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Un bon comunicador

Avui, dia 4 d'Octubre, a la classe de COED  (Comunicació Oral, Escrita i Digital) hem parlat sobre qui és per a nosaltres un bon comunicador, i seguidament, hem fet una activitat que consistia en que cada persona havia d'escollir un bon comunicador i argumentar tres motius pels quals l'havia triat.


Com a bon comunicador, jo he triat a en Josep Guardiola, l'entrenador del Futbol Club Barcelona perquè penso que és una persona que sap parlar amb calma i sense alterar-se, sempre té resposta per a qualsevol comentari d'algú altre i sobre tot perquè és respectuós amb tothom.



Al posar en comú les nostres eleccions, les conclusions a les que vam arribar van ser que tots tenim una percepció subjectiva del que és ser un bon comunicador i les qualitats que aquest necessita. Els aspectes més valorats d'aquests comunicadors, com la claredat i la proximitat, no eren apresos a les escoles, instituts i/o universitats, sinó que formaven part de la persona. Per això és tan important saber parlar en públic, no tant sols pel contingut de la informació que donem, sinó per la manera com ho fem, aspectes com la mirada, el to de veu, l’expressió corporal, etc., en definitiva, la major part formava part del llenguatge no verbal.

Per acabar la classe ens vam reunir en petits grups i cada grup va llegir l'article que li havia tocat; Al meu grup ens va tocar "gramàtiques del silenci" el qual parla precisament del llenguatge no verbal, article molt interessant del que parlaré més endavant.

Per ampliar una mica l'activitat del bon comunicador he estat buscant i he trobat el blog d'una alumna de Blanquerna que parla sobre les característiques principals d'un bon comunicador. Us el deixo per si voleu fer-li una ullada: http://silviasalalecinena.blogspot.com/2009/11/decaleg-del-bon-comunicador.html

També us deixo una notícia que he trobat en la qual parla de perquè en Pep Guardiola és un bon líder i comunicador, les raons del seu èxit com a bon comunicador: http://actualidad.orange.es/economia/un-experto-anima-empresas-copiar-liderazgo-silencioso-guardiola.html

dijous, 29 de setembre del 2011

Llengua i llenguatge

Què és la llengua?

La llengua és sinònim d'idioma, és el conjunt de codis sistematitzats i compartits amb els quals ens podem comunicar.
Aquest sistema de signes és après i retingut a la memòria pels parlants. Tot parlant el coneix i l'utilitza cada cop que el necessita.
Amb la llengua organitzem el nostre entorn , el món on vivim , i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció, d’aquesta manera la varietat de les percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d’objectes i de tipus de fenòmens. Això és el que permet el enteniment entre els humans , ja que si el que observéssim no estigués “catalogat” rebríem impressions irrepetibles i per tant les expressions lingüístiques també ho serien, i tot el conjunt desembocaria a una comunicació impossible.
A més a més, la llengua és la companya necessària i inseparable perquè flueixi el nostre discurs intern per poder arribar a una autoexpressió .
En definitiva, sense la llengua no seria possible el llenguatge i per tan tot lo esmentat : memòria, comunicació, reflexió, pensament, etc.

Què és el llenguatge?

El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades. És un instrument de comunicació, innat, és un medi d'expressió propi dels primats més desenvolupats.
El llenguatge s'organitza en diversos nivells. També és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva. En el terreny individual contribueix a la formació de la identitat personal , i en el terreny col·lectiu ajuda a conservar la memòria històrica. També és el responsable de que siguem capaços de pensar. Ens permet l'auto expressió, és a dir, els diàlegs amb nosaltres mateixos. De vegades l’emissió d’un llenguatge no és altre cosa que una descàrrega, una manifestació del propi estat d’ànim, per tan el llenguatge fa possible l’autoexpressió , en aquest cas fent referència a un discurs intern.
Per tant, el llenguatge és el medi de comunicació humà per excel·lència i el més extens i complexa que posseïm els humans perquè tota expressió humana la podem trobar traduïda al llenguatge.

www.definicionabc.com/wp-content/uploads/lenguaje.jpg


Aquest és un petit resum d'un text del llibre Lingüística de TUSON, J. De totes maneres us recomano que us el llegiu sencer, ja que és molt interessant. Aquí us deixo la referència:


TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50) - "El lenguaje y las Lenguas".

dimecres, 21 de setembre del 2011

El món de la Interactivitat

Aquest és el meu primer vídeo que penjo, i us explicaré com ho he fet:
Primer de tot hem de copiar el seu codi embed o el codi d’inserció, un cop fet això hem de copiar-lo en l’apartat Edició de HTML del nostre blog, i finalment només cal que canviem width (ampla) high (altura) fins a arribar a la mesura que vulguem:


Edu3.cat



El vídeo que acabem de veure ens parla sobre l'evolució funcional dels ordinadors al llarg del temps i sobre la interactivitat.

Els ordinadors són, bàsicament, màquines per fer càlculs, però, amb el temps, han esdevingut màquines per comunicar-nos. Així com amb un llibre la informació apareix tota seguida, als ordinadors podem trobar informacions de diversos llocs connectades entre elles mitjançant els enllaços.
Aquest nou projecte de cercar informació diversa va ser creat per Vanner Bush a mitjans del segle XX. Volia millorar la comunicació científica fent servir el sistema de la ment humana, és a dir, operar per associacions d'idees. Finalment aquest projecte no es va poder portar a terme per la poca tecnologia de l'època.

Ted Nelson va crear un nou projecte anomenat "Xanadu" que es tractava d'una xarxa com l'actual d'Internet però 30 anys abans. Aquest projecta va fracassar però va donar lloc a importants innovacions com ara:

- Hipertext: un nou model de la informació relacionada.
- Hipermèdia: apart del text va incloure els sons les imatges i les animacions. Els elements es relacionen entre si mitjançant els enllaços, que tot plegat té forma d'una xarxa.


L'equip d'investigació de Douglas Englebart va fer una sèrie d'invents crucials com ara el del ratolí, que permetia una comunicació interactiva amb l'ordinador.
Als anys 90 van aparèixer els primers programes interactius com el CD-ROM que eren capaços d'emmagatzemar imatge i so. Tenien propòsits educatius, com per exemple, el CD-ROM del conegut pintor català Joan Miró. Encara que el que va tenir més èxit de tot van ser els videojocs.


La clau del sistema interactiu és la "interfície" que és el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador. Així doncs, convida a interactuar i no només a mirar.