Última sessió de recitació de poemes

Divendres, 16 de Desembre, vàrem dur a terme la última sessió de poesies i també la última classe de l'assignatura de COED. En aquesta vam tornar a començar la classe amb els exercicis de respiració i relaxació, però amb un canvi, la nostre professora va ser la nostre companya Elena Ibañez. Un cop fet el treball previ a la recitació van començar a sortir les companyes a recitar. Cal dir que en aquesta última sessió és on més es van notar els nervis, encara que les companyes que recitaven portaven ben preparada la seva poesia. Per això, ho van tornar a intentar per segon cop i els va sortir molt millor.

Com de costum, van sortir poemes molt bonics, però m'agradaria destacar el poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu per l’èmfasi i la teatralitat que va posar la meva companya a l'hora de recitar-lo:

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Seguidament, i com cada setmana, vam tornar a revisar els blocs d'algunes companyes per saber com fer-los millor. 

I, finalment, ens vam col·locar en rotllana per tornar a repetir l’activitat de descriure a una companya i esbrinar qui és. Entre totes vam arribar a la conclusió de que ens va ser més fàcil aquella vegada ja que actualment ens coneixem molt més. 

Per concloure les sessions de recitació us adjunto un vídeo de José Miguel Molero que parla sobre com recitar poesia, ens dona una "recepta" d'una bona recitació:

En tots aquests mesos a l'assignatura de COED, m'he adonat que han sigut més importants del que podia arribar a pensar, ja que he evolucionat molt i sobretot m'han servit per a conèixer molt més a les meves companyes i per a poder-me desenvolupar molt millor a l'hora de parlar en públic.

Tercera sessió de recitació de poemes

El passat Divendres 9 de Desembre, a classe de COED vam seguir amb les recitacions com cada setmana. I també vam començar la classe amb els exercicis d'articulació i relaxació per tal de preparar-nos per recitar.

Seguidament vam començar a recitar, aquell dia em tocava recitar a mi, era la tercera de la llista i la veritat es que no estava molt nerviosa. Vaig recitar el meu poema titulat "La ginesta" de Joan Maragall, anteriorment podeu trobar una entrada del meu bloc on parlo sobre aquest POEMA. La sensació que vaig tenir va ser positiva, com ja he dit no estava tan nerviosa com m'imaginava, vaig saber controlar bastant els nervis i vaig quedar satisfeta amb la meva recitació.

Després de recitar-la puc dir que si portes ben preparat i estudiat allò que vols dir no tens per què preocupar-te. En el meu cas l'havia practicat molts cops sola i davant de la família, m'havia aplicat els consells que anaven donant a cada classe i sobretot estava segura de mi mateixa, i això es va notar amb el resultat obtingut.

Quan vam acabar les recitacions d'aquella sessió, vam parlar sobre com seria l'examen de COED i finalment com a cada classe vam estar mirant blocs per tal de millorar aspectes.

Com l'any passat va ser l'any Maragall, al meu institut (IES Maragall) amb motiu d'aquest poeta, vam preparar un espectacle on barrejàvem la poesia d'aquest poeta amb música en viu, dansa, efectes visuals i sonors, etc. L'espectacle dura uns 35 minuts que es fan molt entretinguts. Aquest muntatge poètic titulat "Paraula Viva de Joan Maragall" el vam representar davant de tot l'institut, de familiars, de la pròpia família de Joan Maragall i fins i tot a la Sala de Cent de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu dels Jocs Florals. Va ser una experiència inoblidable i molt positiva per mi, així que us deixo un petit tros de l'espectacle on es recita i es canta "La ginesta", en aquest número jo no recitava, si no que ballava. Espero que us agradi, jo vaig gaudir molt fent l'espectacle.

Segona sessió de recitació de poemes

Ahir dia 2 de Desembre a classe de COED, vam seguir recitant els poemes. Com cada Divendres vam començar amb els exercicis de respiració i vocalització per preparar la veu i relaxar-nos que vaig comentar a l'entrada anterior.

En aquesta sessió el nivell també va ser molt alt, però la professora va voler puntuar que cal que anem més lentes al recitar ja que de seguida ens accelerem i això fa que el missatge del poema no arribi al públic. Per això cal que no anem tan de pressa recitant, i també cal que calmem els nervis.

Un dels poemes que es va recitar i m'agradaria destacar és "Tinc Alzheimer" d'en Salvador Riera. És un poema que quan el vam escoltar se'ns va posar la pell de gallina ja que era molt bonic i a la vegada el seu missatge era molt impactant. Aquí us el deixo, tot i que recitat en viu és encara més emocionant:

Si em veus i te n'adones que no hi veig,

Mira'm

Si em veus i te n'adones que no hi sento,

Parla'm

Si em veus i te n'adones que quequejo,

Escolta'm

Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,

Toca'm

Si em veus i te n'adones que em costa moure'm

Mou-me

Si em veus i te n'adones que he caigut,

Aixeca'm

Si em veus i te n'adones que tremolo,

Abraça'm

Si em veus i te n'adones que ploro,

Deixa'm plorar

Però no deixis mai de mirar-me, 

de parlar-me, d'escoltar-me, 

de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, 

d'abraçar-me.

I pel damunt de tot,

No deixis mai d'estimar-me.

Seguidament vam visitar més blocs de companyes per a corregir errors i millorar aspectes i després la professora va tornar a repetir els ítems de millora que havia dit a la sessió anterior.

He estat buscant poemes ja que m'he adonat que m'agrada molt escoltar-los i els sento perquè m'arriba el missatge, i he volgut destacar aquells poemes que són molt coneguts i llavors els transformen en cançons. Al cap i a la fi, una cançó és com una poesia però feta per cantar. Hi ha molts poemes que amb el temps han sigut cantats per grans cantants, aquesta és una altra manera de transmetre sentiments. Aquí us deixo dos poemes cantats:

• "Cantares" de Antonio Machado, cantada per Joan Manuel Serrat al 1987 al programa de Miguel Ríos en TVE "Qué noche la de aquel año":
• 
  

• "La canción del Pirata" de José de Espronceda, cantada per el grup "Tierra Santa":

Primera sessió de recitació de poemes

Avui divendres 25 de novembre a la classe de COED, hem començat amb les recitacions de poesia.

La professor ens ha donat ànims a totes aquelles persones que els hi tocava recitar avui dient que aquest exercici demostra valentia i que ho tindria molt en compte.

Seguidament hem realitzat uns exercicis de relaxació i vocalització per tal de recitar millor, ja que són molt importants i beneficiosos per preparar la veu i el cos de la persona.

Primerament hem respirat profundament 3 vegades per tal de relaxar-nos, després ens hem assegut correctament, és a dir, amb l’esquena recta i els dos peus tocant al terra de forma paral·lela, i per acabar hem fet un exercici d’articulació que consistia en posar-se un llapis a la boca i parlar fent mobilitzar molt més la llengua per tal d’aconseguir una bona vocalització. Després d'això hem començat les recitacions de les diferents companyes.

Cal dir que per ser el primer dia, el nivell de recitació estava molt alt. Les persones que van recitar els seus poemes ho van fer bastant bé i van saber controlar els nervis, tret d'algun cas que es va notar el nerviosisme.

Per acabar la classe hem visualitzat alguns blocs de les meves companyes per tal d'extreure ítems a millorar:

• A cada entrada hem de dir la data de cada sessió
• A cada entrada hem d'aprofundir amb reflexions o ampliacions
• Hem d'evitar els errors ortogràfics
• A l'hora de posar noms ho hem de fer amb el permís de la persona i amb el cognom
• Hem d'utilitzar un llenguatge estàndard
• Si volem destacar o ressaltar alguna idea cal que utilitzem diferents lletres i colors
• Les entrades han de tenir suports com imatges, vídeos, presentacions, etc

Per ampliar, us deixo una web on podem trobar els 7 tips mes importants per tal de recitar bé una poesia: http://www.practicopedia.com/como-recitar-un-poema-138

També us deixo una web que he trobat molt interessant on apareixen molts poemes de molts poetes importants per descarregar i poder escoltar.los: http://amediavoz.com/poetas.htm

Poema: La ginesta

Avui 11 de Novembre, hem hagut de lliurar el nostre poema escollit per recitar a la classe, finalment jo he escollit "La ginesta" de Joan Maragall. He triat aquest poema perquè l'any passat va ser L'any Joan Maragall, vaig treballar aquest poeta i em vaig quedar encantada amb ell. El meu poema diu així:

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

Joan Maragall

També podem trobar aquest poema cantat, ja que és fàcil de pronunciar i de comprendre, aquí us deixo una mostra del poema cantat per Toni Subirana:

La Recitació

Avui divendres 21 d’Octubre, hem iniciat la classe de COED amb la recitació d’un breu poema de la Maria Mercè i Marçal:

“A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

Seguidament , la professora ens ha recitat un embarbussament i després ens proposat que el recitéssim nosaltres amb els ulls tancats:

“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,

els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”

Primerament ens a costat recitar-lo, però a mesura que l'hem anat repetint junt amb els consells de la professora ens n'hem sortit prou bé.

A continuació hem vist un fragment del homenatge que va emetre el canal 33 “Recordant a Miquel Martí i Pol”. A partir d’això hem diferenciat tres tipus de maneres d’expressar i recitar :

• La recitació teatral: és un text après de memòria i expressat amb molta teatralitat.
• La recitació des del cor: on no sembla que el poema o text hagi sigut après de memòria i sembla que les paraules surtin del cor i siguin una mica improvisades, i a més aquest tipus de recitació és la que fa emocionar més als oients.
• La lectura en veu alta per els altres, no fa emocionar tant ni és apresa de memòria però està igual de treballada. Qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i nosaltres, els escoltadors, construïm una imatge sobre el fragment llegit.

A partir d'això hem observat que no és el mateix dir un poema que recitar-lo. Quan el dius o el llegeixes, únicament el memoritzes o llegeixes i surt sense cap sentiment ni emoció, mentre que quan recites un poema, aquest surt del cor, hi ha sentiment, t'emociona, i emociona al públic.

També és importat recordar que la lectura en veu alta és una lectura pels altres, en què s'ha de llegir a poc a poc i fer pauses. D'aquesta manera els altres poden entendre i reconstruir el text. 

• Per a cada coma (,) cal fer una pausa d'uns 3 segons.
• Per a cada punt (.)cal fer una pausa d'uns 5 segons.

A continuació, hem parlat sobre el treball de territori, hem resolt els dubtes que teníem i a més hem fixat la data en la que recitarem un poema de manera individual.

Quan he arribat a casa, m'he posat a buscar poemes que m'agradaria recitar a classe el dia de les recitacions, i entre ells he trobat alguns que m'agraden molt. Un dels quals destaco és el poema de Miquel Martí i pol titulat "Calladament" del llibre d'Absències:

Procedència de la imatge

"Des d'aquesta aspra solitud et penso. 

Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles 

els pollancs que miràvem en silenci 

des del portal de casa. 

Tantes coses 

se m'han perdut amb tu que em resta a penes 

l'espai de mi mateix per recordar-te. 

Però la vida, poderosa, esclata 

fins i tot en un àmbit tan estricte. 

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles, 

el verd proclama vida i esperança 

i jo visc, i és vivint que puc pensar-te 

i fer-te créixer amb mi fins que el silenci 

m'engoleixi com t'ha engolit per sempre."