Última sessió de recitació de poemes

Divendres, 16 de Desembre, vàrem dur a terme la última sessió de poesies i també la última classe de l'assignatura de COED. En aquesta vam tornar a començar la classe amb els exercicis de respiració i relaxació, però amb un canvi, la nostre professora va ser la nostre companya Elena Ibañez. Un cop fet el treball previ a la recitació van començar a sortir les companyes a recitar. Cal dir que en aquesta última sessió és on més es van notar els nervis, encara que les companyes que recitaven portaven ben preparada la seva poesia. Per això, ho van tornar a intentar per segon cop i els va sortir molt millor.

Com de costum, van sortir poemes molt bonics, però m'agradaria destacar el poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu per l’èmfasi i la teatralitat que va posar la meva companya a l'hora de recitar-lo:

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Seguidament, i com cada setmana, vam tornar a revisar els blocs d'algunes companyes per saber com fer-los millor. 

I, finalment, ens vam col·locar en rotllana per tornar a repetir l’activitat de descriure a una companya i esbrinar qui és. Entre totes vam arribar a la conclusió de que ens va ser més fàcil aquella vegada ja que actualment ens coneixem molt més. 

Per concloure les sessions de recitació us adjunto un vídeo de José Miguel Molero que parla sobre com recitar poesia, ens dona una "recepta" d'una bona recitació:

En tots aquests mesos a l'assignatura de COED, m'he adonat que han sigut més importants del que podia arribar a pensar, ja que he evolucionat molt i sobretot m'han servit per a conèixer molt més a les meves companyes i per a poder-me desenvolupar molt millor a l'hora de parlar en públic.

Tercera sessió de recitació de poemes

El passat Divendres 9 de Desembre, a classe de COED vam seguir amb les recitacions com cada setmana. I també vam començar la classe amb els exercicis d'articulació i relaxació per tal de preparar-nos per recitar.

Seguidament vam començar a recitar, aquell dia em tocava recitar a mi, era la tercera de la llista i la veritat es que no estava molt nerviosa. Vaig recitar el meu poema titulat "La ginesta" de Joan Maragall, anteriorment podeu trobar una entrada del meu bloc on parlo sobre aquest POEMA. La sensació que vaig tenir va ser positiva, com ja he dit no estava tan nerviosa com m'imaginava, vaig saber controlar bastant els nervis i vaig quedar satisfeta amb la meva recitació.

Després de recitar-la puc dir que si portes ben preparat i estudiat allò que vols dir no tens per què preocupar-te. En el meu cas l'havia practicat molts cops sola i davant de la família, m'havia aplicat els consells que anaven donant a cada classe i sobretot estava segura de mi mateixa, i això es va notar amb el resultat obtingut.

Quan vam acabar les recitacions d'aquella sessió, vam parlar sobre com seria l'examen de COED i finalment com a cada classe vam estar mirant blocs per tal de millorar aspectes.

Com l'any passat va ser l'any Maragall, al meu institut (IES Maragall) amb motiu d'aquest poeta, vam preparar un espectacle on barrejàvem la poesia d'aquest poeta amb música en viu, dansa, efectes visuals i sonors, etc. L'espectacle dura uns 35 minuts que es fan molt entretinguts. Aquest muntatge poètic titulat "Paraula Viva de Joan Maragall" el vam representar davant de tot l'institut, de familiars, de la pròpia família de Joan Maragall i fins i tot a la Sala de Cent de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu dels Jocs Florals. Va ser una experiència inoblidable i molt positiva per mi, així que us deixo un petit tros de l'espectacle on es recita i es canta "La ginesta", en aquest número jo no recitava, si no que ballava. Espero que us agradi, jo vaig gaudir molt fent l'espectacle.

Segona sessió de recitació de poemes

Ahir dia 2 de Desembre a classe de COED, vam seguir recitant els poemes. Com cada Divendres vam començar amb els exercicis de respiració i vocalització per preparar la veu i relaxar-nos que vaig comentar a l'entrada anterior.

En aquesta sessió el nivell també va ser molt alt, però la professora va voler puntuar que cal que anem més lentes al recitar ja que de seguida ens accelerem i això fa que el missatge del poema no arribi al públic. Per això cal que no anem tan de pressa recitant, i també cal que calmem els nervis.

Un dels poemes que es va recitar i m'agradaria destacar és "Tinc Alzheimer" d'en Salvador Riera. És un poema que quan el vam escoltar se'ns va posar la pell de gallina ja que era molt bonic i a la vegada el seu missatge era molt impactant. Aquí us el deixo, tot i que recitat en viu és encara més emocionant:

Si em veus i te n'adones que no hi veig,

Mira'm

Si em veus i te n'adones que no hi sento,

Parla'm

Si em veus i te n'adones que quequejo,

Escolta'm

Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,

Toca'm

Si em veus i te n'adones que em costa moure'm

Mou-me

Si em veus i te n'adones que he caigut,

Aixeca'm

Si em veus i te n'adones que tremolo,

Abraça'm

Si em veus i te n'adones que ploro,

Deixa'm plorar

Però no deixis mai de mirar-me, 

de parlar-me, d'escoltar-me, 

de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, 

d'abraçar-me.

I pel damunt de tot,

No deixis mai d'estimar-me.

Seguidament vam visitar més blocs de companyes per a corregir errors i millorar aspectes i després la professora va tornar a repetir els ítems de millora que havia dit a la sessió anterior.

He estat buscant poemes ja que m'he adonat que m'agrada molt escoltar-los i els sento perquè m'arriba el missatge, i he volgut destacar aquells poemes que són molt coneguts i llavors els transformen en cançons. Al cap i a la fi, una cançó és com una poesia però feta per cantar. Hi ha molts poemes que amb el temps han sigut cantats per grans cantants, aquesta és una altra manera de transmetre sentiments. Aquí us deixo dos poemes cantats:

• "Cantares" de Antonio Machado, cantada per Joan Manuel Serrat al 1987 al programa de Miguel Ríos en TVE "Qué noche la de aquel año":
• 
  

• "La canción del Pirata" de José de Espronceda, cantada per el grup "Tierra Santa":

Els Mapes Conceptuals: CmapTools

Avui, 1 de Desembre, a classe de GTIC hem treballat els Mapes conceptuals. Serveixen per representar una imatge mental en la qual el text és una manera de representa la realitat, tot i que pot incorpora alguna emoció, però serveix per transmetre idees i conceptes.

Per a fer la pràctica d'un mapa conceptual hem utilitzat el programa CmapTools. Aquest és un software multi plataforma que serveix per crear mapes conceptuals mitjançant unes aplicacions escrites en Java. Permet el treball amb o sense connexió a la xarxa. És a dir, és una tècnica utilitzada per la representació gràfica del coneixement, de les idees... que relaciona els conceptes amb fletxes i utilitzant diferents figures geomètriques. És molt fàcil d'utilitzar i permet afegir  col·laboradors, enviar els mapes per mail,etc.

Si voleu descarregar-vos el programa totalment legal i gratuït cliqueu aquí.

A continuació us deixo un tutorial bastant breu de com començar a utilitzar el Cmap Tools:

Una vegada hem començat a saber com funcionava el programa hem fet un exercici que es tracta de fer un mapa conceptual amb el Cmap Tools sobre el text següent:

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

I el resultat del meu mapa conceptual ha sigut aquest:

Tractament digital del vídeo: Movie Maker

Dijous 10 de novembre, a la classe de GTIC, vam treballar amb el programa d'edició i creació de vídeos Movie Maker.

Per si no el teniu instal·lat a el podeu descarregar aqui.

La tasca que vam haver de fer és editar un vídeo seguint una sèrie de pautes, però abans m'agradaria remarcar que un vídeo té la principal funció de transmetre emocions i sentiments.

Les pautes van ser les següents:

Cal agafar el vídeo de les imatges de Blanquerna i:

• Retallar-lo de manera que duri 1 minut
• Posar-hi una banda sonora que haureu de cercar a www.jamendo.com
• Aplicar-hi transicions i efectes.
• Posar-hi un títol d'inici, un de final i algun a sobre les imatges
• Gravar-ho en format WMV qualitat DVD
• Pujar-lo al youtube
• Penjar el codi Embed al Bloc amb una explicació del procés.

I després d'aplicar totes les anteriors pautes, el resultat final va ser aquest:

Poema: La ginesta

Avui 11 de Novembre, hem hagut de lliurar el nostre poema escollit per recitar a la classe, finalment jo he escollit "La ginesta" de Joan Maragall. He triat aquest poema perquè l'any passat va ser L'any Joan Maragall, vaig treballar aquest poeta i em vaig quedar encantada amb ell. El meu poema diu així:

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

Joan Maragall

També podem trobar aquest poema cantat, ja que és fàcil de pronunciar i de comprendre, aquí us deixo una mostra del poema cantat per Toni Subirana:

La comunicació digital i els anuncis

A l'última classe de COED, el 4 de Novembre, vam visualitzar una entrevista de Guillermo Orozco titulada "Educació en comunicació audivisual"

Podeu trobar-la obrint aquest link: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24198

Amb aquesta entrevista hem vist la necessitat bàsica de col·laboració entre la família i l’escola per educar conjuntament. Hem d’educar als nens perquè coneguin les noves tecnologies però sense fer-ne un abús d’elles ja que aquestes influeixen molt en la forma de comunicar-nos.
Moltes escoles no introdueixen les noves tecnologies al nou model pedagògic i això no està bé. Haurien d’ensenyar als infants la utilització d’aquestes tecnologies ja que tenen aportacions i són eines molt importants en la societat actual. Si no es dedica temps a ensenyar-les a l’escola els nens dedicaran més temps lliure a elles.

Després d'això, vam veure anuncis de diversos productes:

• La marca Galerias: és un anunci trencador on apareixen nens i nenes sortint de la classe corrent. Explica com de resistent és la roba i associa la felicitat d'acabar les classes amb la música alegre. Converteix en un fet normal el que els nens s'empentin i empentin al professor al sortir de classes.
• Cotxes Golf: associa el fet de tenir un Golf amb tenir èxit i ser feliç. És en blanc i negre per poder veure les coses més clares. La música és clàssica per mostrar elegància. Diu que tots necessitem alguna cosa en què confiar, dóna el valor d'una persona a un cotxe.
• Colònia Barbie: apareix un nen que abandona el seu gos per quedar-se amb la nena que utilitza la colònia. El missatge subliminal és que pots abandonar al teu amic.
• Oh Brother de Seat: hi ha una família que abandona a la mascota perquè com és massa gran, no hi cap al cotxe. Després es compra un Seat i ja hi caben tots. El missatge és que pots abandonar el que estimes a no ser que et compris un Seat:

La conclusió a la que puc arribar després d'haver vist tots aquests anuncis és que en aquests darrers anys, els publicistes només es preocupen en vendre els productes i els hi és igual inculcar valors incorrectes a la societat. Penso que hauríen de controlar molt més què es diu en els anuncis per poder aconseguir una societat millor.

Molts anuncis el que fan és llençar missatges subliminals, que nosaltres com espectadors hauríem de saber llegir, ja que d'alguna manera ens manipulen.
Penso que els medis haurien de ser responsables de tot allò que emeten, ja que influeixen molt en l’opinió dels espectadors i si són nens encara més. 

En conclusió, després d’haver assistit a aquesta classe te'n adones de com els publicistes juguen amb els nostres sentiments i ens manipulen per impactar-nos i aconseguir que comprem allò que promouen.

El llenguatge audiovisual: "Vídeo y educación"

Durant la darrera classe de GTIC vam estar parlant sobre el llibre Vídeo y educación de Joan Ferrés.

La tasca que teníem va ser llegir-nos el primer capítol del llibre i així poder-lo comentar a classe tots junts. Vam parlar dels diferents apartats del llibre, però l'apartat més rellevant va ser la diferència entre els dos hemisferis del cervell: l'hemisferi dret, que controla la part esquerra del cos, i l'hemisferi esquerre, que controla la part dreta. Així doncs, hem classificat les principals diferències en el següent quadre:

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

A més, al acabar el quadre vam visionar dos tipus de vídeos diferents dirigits als alumnes:

- Els vídeos motivadors: no hi ha text, t'aporta sensacions i és molt visual.

- Els vídeos lliçó: hi apareix massa informació que és difícil de recordar-la tota si no te l'apuntes.

La descripció

Dimarts 11 d'Octubre a classe de COED vam estar parlant sobre diferents models de descripcions, partint de la definició de que la descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones , animals , objectes , paisatges , èpoques , sentiments , etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat , des dels més concrets als més abstractes.

Hi ha dos tipus de descripció:

• Descripció objectiva: L'autor té una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i descriu amb objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen (ex: textos acadèmics o científics).

• Descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte descrit. Sol tenir una finalitat estètica.

L'estructura dels textos descriptius es basa en:

• Establiment del tema, es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
• Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
• Relació amb el món exterior.

Cal seleccionar les paraules precises, que ens permetin imaginar l'objecte, explorar la situació, i realitzar-ho segons un punt de vista determinats.

S'han d'ordenar les informacions que hem obtingut per a iniciar la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

Seguidament vam veure alguns exemples de diferents models de descripcions com:

• Cançons: "Jenifer" dels Catarres: Descriu un estereotip de català i després el d'una "xoni", a partir de metàfores, comparacions i citacions de costums. 

• Poesia visual: una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa, com les que surten a la següent web:  Poesia Visual de Joan Brossa

• Poesia: "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol.

• Novel·la: fragment que vam llegir de "La tramuntana", dins El geni del país, de Josep Plà.

• Assaig: "Relacions particulars" de Josep Maria Espinàs, on es descriu a Salvador Espriu.

• Conte: Vam escoltar el conte "Abiyoyo", explicat i cantat per Xesco Boix. Us el deixo a continuació:

• Vídeo: Vam veure el famós anunci d'Estrella Damm 2009, amb la cançó "Summercat" de Billie the vision & the dancers. En aquest vídeo veiem una descripció de Formentera, per finalitzar l'entrada us el deixo a continuació: 

Copiar no és robar: El programari lliure i privatiu

Ahir dia 13 d'Octubre, a la classe de GTIC vam parlar sobre el tema del programari lliure i de les llicencies i drets d'autor. El professor ens va posar uns quants exemples de situacions on podríem estar robant a la xarxa sense adonar-nos i calia diferenciar-les. Amb això hem arribat a la conclusió que encara que per a nosaltres ens pugui semblar més greu un robatori físic que per internet, en el codi penal es pitjor un robatori a la xarxa, tant sigui de música, de vídeo, d'imatges,... Per tant, encara que el robatori per la xarxa sigui molt comú a l'hora que fàcil, hem d'evitar aquestes situacions i sempre hem de tenir en compte i fixar-nos en els drets i les llicències de cada contingut a la web, tal com marca la llei.

Per entendre millor aquest concepte vam veure el següent vídeo titulat "Copiar no es robar":

Quan vam acabar de veure el vídeo vam comentar el capítol 1 del llibre d'Iniciació al programari lliure que és força interessant. En aquest capítol ens explica que és un programari, quan és lliure, les llicències que existeixen,... Així doncs, el programari lliure és tot el conjunt de programes (software) informàtics (aplicacions, dirvers,..) que no tenen cap tipus de llicència ni privacitat. Aquí us deixo un vídeo amb la diferència de programari lliure (Linux, Open office, Mozilla,...) i programari privatiu (Windows, Office, Panda,...).
Seguidament vam veure que existeixen diferents tipus de llicències per a protegir els drets d'autor. Concretament, vam parlar de la llicència Creative Commons que es defineix com: "organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual"

Altres conceptes d'interès:

Copyright: dret de còpia.

Copyleft: permet la lliure distribució de còpies i versions modificades.

Llicència: permís, contracte entre tu i l'autor.

Free: lliure (no parlem de gratuït).

Electronic Frontier Foundation: organització que manté els drets d'expressió lliure.

Aprofitant aquests conceptes, vam voler posar-nos una llicència al nostre bloc per tal de restringir la seva còpia. Jo vaig escollir la següent, encara que com veureu a la web oficial de Creative Commons existeixen diferents tipus: http://es.creativecommons.org/licencia/

Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 3.0 Unported.

• Aquesta llicència permet a uns altres copiar, distribuir, mostrar i executar el treball patentat i tots els derivats del mateix, però sense propòsits comercials i donant sempre testimoni de l'autoria del mateix.

A continuació i, per acabar l'entrada, us deixo un vídeo que he trobat per entendre millor el Creative Commons: 

Gestió d'arxius on-line: Google Docs

"Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia".

Això mateix estem aprenent a fer a GTIC, una manera de poder fer des de simples textos fins a fulls de càlcul, treballs i formularis en línia, des de un servidor on-line (amb connexió a internet).

Ens permet que qualsevol fitxer que haguem creat puguem compartir-lo amb altres usuaris i fins i tot, al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa.

Aquest servidor és molt útil, ja que és una forma de treballar en equip a distància, des de ordinadors diferents que ens permet veure qualsevol modificació del document de manera immediata. A més a més a l'esquerra trobem un xat on podem escriure'ns mentre estem treballant.

A continuació us adjunto un vídeo que vam veure a classe on explica millor aquesta aplicació tan útil:

També us adjunto un petit document de Google Docs que hem creat el meu grup de treball per a practicar aquesta aplicació:

Sir Ken Robinson

Per a classe de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) hem hagut de veure dues conferències de Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic. En les conferències parla sobre un canvi radical en la manera d'educar i de tractar la creativitat. Robinson creu que tothom ha de ser capaç de solucionar els seus propis problemes.
L'èxit de les seves conferències és que les fa de manera entretinguda, no es fan pesades. Atrau molt al públic i el fa gaudir.
Ken Robinson és molt bon orador, sap perfectament com parlar en públic, i fins i tot s'atreveix a bromejar en les seves conferències. També, és capaç d'enganxar al públic amb els exemples reals i experiències pròpies que posa i la manera que té de defensar i argumentar les seves idees. No utilitza cap guió, però, tampoc improvisa, en tot moment sap del que parla i té el temps calculat, ja que no es pot estendre molt. Per tant, els seus discursos són molt estructurats, precisos i preparats.

Penso que les dues conferències són molt interessants, així que us les deixo a continuació:


"Las escuelas matan la creatividad": reclama que a l’escola es doni la mateixa importància a la creativitat com a les altres matèries.

Estructura la seva xerrada en tres parts:
1- L'evident creativitat humana
2- L'educació és un tema d'interès per tots perquè és la que ens portarà cap al futur.
3- La capacitat d'innovació dels nens.

Considera que tots els nens tenen talents però que els malgastem. També creu que hem d'estar disposats a equivocar-nos perquè sinó no farem mai res original, i poc a poc, s'està eliminant la creativitat en l'educació.
Un altre tema que li preocupa és que a les escoles organitzen les matèries per la importància que tindran en un futur i deixen de banda les arts.

" A iniciar la revolución del aprendizaje": ens parla de la crisi dels recursos humans perquè considera que no fem ús dels talents que tenim. Hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen el que fan i les que no. La principal causa és l'educació, perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals. Per canviar-ho no es necessita una evolució, sinó una revolució en l'educació: s'ha de transformar, innovar...

 

Personalment crec que tot el que diu Sir Ken Robinson és coherent i important. Té una gran habilitat per parlar en públic de manera estructurada i sense cap guió ni suport digital davant. Estructura molt bé les seves xerrades i això fa que a l'hora de parlar transmeti molta seguretat i confiança en ell mateix i en el que diu. Els seus discursos avancen amb fluïdesa donant aquesta sensació de improvisació.

El món del Twitter

Avui hem iniciat la classe de GTIC, com de costum, mirant diferents blocs de companys per així anar aprenent a fer-lo servir i a tenir-lo correctament, ja que moltes som noves en el món dels bloggers.

Seguidament el Jordi ens a introduït en el món del twitter, ens ha ensenyat el seu twitter i la gent interessant a la que segueix . També ens ha dit que ens fem un twitter, comencem a indagar-hi i a seguir gent important i interessant sobretot relacionades amb el món de l'Educació.

Jo com ja tinc una compte des de fa temps, domino bastant bé tot el tema del twitter, és a dir jo ja em puc considerar "twittera". Però per a la gent que no domina aquest tema han pogut aprendre el funcionament del twitter, dels hashtag , la diferència entre twittejar o retwittejar i a citar persones entre altres.

Aquí us deixo el meu twitter per si algú està interessat en seguir-me: www.twitter.com/AndreaMarco93

I a continuació us deixo un vídeo bastant curt sobre com fer i per a què serveix l'acció bàsica a twitter: "twittejar".

El món de la Interactivitat

Aquest és el meu primer vídeo que penjo, i us explicaré com ho he fet:
Primer de tot hem de copiar el seu codi embed o el codi d’inserció, un cop fet això hem de copiar-lo en l’apartat Edició de HTML del nostre blog, i finalment només cal que canviem width (ampla) high (altura) fins a arribar a la mesura que vulguem:

El vídeo que acabem de veure ens parla sobre l'evolució funcional dels ordinadors al llarg del temps i sobre la interactivitat.

Els ordinadors són, bàsicament, màquines per fer càlculs, però, amb el temps, han esdevingut màquines per comunicar-nos. Així com amb un llibre la informació apareix tota seguida, als ordinadors podem trobar informacions de diversos llocs connectades entre elles mitjançant els enllaços.

Aquest nou projecte de cercar informació diversa va ser creat per Vanner Bush a mitjans del segle XX. Volia millorar la comunicació científica fent servir el sistema de la ment humana, és a dir, operar per associacions d'idees. Finalment aquest projecte no es va poder portar a terme per la poca tecnologia de l'època.

Ted Nelson va crear un nou projecte anomenat "Xanadu" que es tractava d'una xarxa com l'actual d'Internet però 30 anys abans. Aquest projecta va fracassar però va donar lloc a importants innovacions com ara:

- Hipertext: un nou model de la informació relacionada.

- Hipermèdia: apart del text va incloure els sons les imatges i les animacions. Els elements es relacionen entre si mitjançant els enllaços, que tot plegat té forma d'una xarxa.

L'equip d'investigació de Douglas Englebart va fer una sèrie d'invents crucials com ara el del ratolí, que permetia una comunicació interactiva amb l'ordinador.

Als anys 90 van aparèixer els primers programes interactius com el CD-ROM que eren capaços d'emmagatzemar imatge i so. Tenien propòsits educatius, com per exemple, el CD-ROM del conegut pintor català Joan Miró. Encara que el que va tenir més èxit de tot van ser els videojocs.

La clau del sistema interactiu és la "interfície" que és el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador. Així doncs, convida a interactuar i no només a mirar.

Tic i Educació

El vídeo que us presento parla sobre la importància de les TIC (tecnologia de la informació i la comunicació) durant els últims anys i com són de necessàries avui en dia per a qualsevol cosa.

Actualment la utilització de les noves tecnologies, tan pels nens com pels adults, és molt important ja que ens permet trobar molta informació de manera senzilla que abans no podíem aconseguir.

En l'àmbit de l'educació les TIC també són molt importants ja que milloren l'aprenentatge i la comunicació. Amb la tecnologia el roll de professor i alumne canvien, no només s'utilitzen estratègies d'ensenyament sinó que també s'utilitzen les estratègies d'aprenentatge. Amb les TIC els alumnes estan més motivats i tenen més ganes d'aprendre d'una forma més autònoma.

Avui en dia la tecnologia està gairebé en tot el que fem i tot el que utilitzem, i per tant ens hem d'adaptar a aquet nou món, hem d'aprendre com funcionen les TIC i utilitzar-les de manera correcta.