Canal RSS

• Què és l'RSS?

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTdaw3Dh-mo
A1E6-Hr8lXWDT-u_7fo9Q-Wc16QcbQxCaFDrbtRCIZvTKn4l

L’RSS (Really Simple Syndication) és una tecnologia que permet rebre a temps real els titulars d'una pàgina web a un programa o lector de feeds. Quan et subscrius al contingut d'aquella pàgina web, l’RSS t’avisa de manera automàtica quan hi ha noves notícies.

Generalment s'utilitza per publicar els titulars de notícies, les entrades dels blog i altres informacions. Encara que s'estan oposant nous usos contínuament, especialment al món de l'educació. Es parla "d'una segona era d'Internet, després del desenvolupament de les xarxes vinculades, que obre potencialitats molt grans en l'accés a la informació".

• Com funciona?

Els arxius RSS es poden llegir mitjançant un programa instal·lat a l’ordinador (Feed Reader, Feed Demon, …) o mitjançant un web (Netvibes, Google Reader, Bloglines, …).

Per subscriure't a una pàgina web d'interès, has de clicar a l’enllaç de l’RSS o també pots copiar l’adreça web de l’arxiu RSS i afegir-la al teu lector.

Amb els RSS s'aconsegueix:

• Mantenir una web fresca i actualitzada. Utilitzant eines tals com FeedRoll, es poden importar alimentació de notícies des d'altres llocs i mostrar-les en una web actualitzada permanentment.
• Publicar les teves pàgines (notícies, articles..) com a arxius RSS para la seva difusió. Publicant un feed es fa un pas més en l'accés als continguts i en una forma més directa d'accedir a la informació.

Blocs o Wikis?

A classe de GTIC hem estat veient les diferències entre blocs i wikis i ens han passat una sèrie de diapositives on es veu molt clar aquesta diferència.

Les principals característiques dels blocs i wikis són:

                    Blocs                                                                       Wikis 

             - Contingut estàtic                                                       - Contingut dinàmic

             - Individual                                                                   - Col·lectiu

             -És cronològic                                                              - És intemporal

             - S'estructuren en entrades                                          - S'estructura en pàgines indexades

               indexades per dates o en un menú lateral.

               etiquetes en un menú lateral

             - Interacció externa a través                                       - Interacció interna (mode document)

               dels comentaris (mode discussió)

Aquí os deixo la sèrie de diapositives vistes a classe:

Blocs o Wikis?

View more presentations from lourdes.domenech

I per si encara us queden dubtes, us deixo el link d'un altre vídeo que vam veure a classe sobre els wikis:

 http://www.youtube.com/watch?v=q8kcqpPcAKg

Personalitzar l'accés a la web: IGoogle

http://img.blogalaxia.com/b/wp-content/uploads/2011/02/igoogle.png

iGoogle és una pàgina principal que es pot personalitzar.

Aquesta, et permet crear una pàgina principal personalitzada que inclou un quadre de cerca de Google en la part superior i tots els gadjets que vulguis en la part inferior. 

Hi ha una àmplia varietat de gadjets segons la funció que necessitis que et permeten fer allò que vols sense sortir de la teva pàgina de iGoogle. 

Aquestes són algunes de les coses que pots fer amb els gadjets:

• Veure els teus missatges més recents de Gmail 
• Llegir els titulars de Google Notícies i altres fonts de notícies importants 
• Consultar les previsions meteorològiques, la informació borsària i la cartellera de cinema 
• Guardar els marcadors per obtenir un accés ràpid als teus llocs preferits des de qualsevol equip
• Dissenyar el teu propi gadjet
• Amb iGoogle pots accedir a la pàgina des de qualsevol lloc i ordinador amb la privacitat adient

Per inicar sessió a iGoogle només cal tenir el teu compte de google (gmail).

A continuació us deixo la meva pàgina d'inici de iGoogle:

Sir Ken Robinson

Per a classe de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) hem hagut de veure dues conferències de Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic. En les conferències parla sobre un canvi radical en la manera d'educar i de tractar la creativitat. Robinson creu que tothom ha de ser capaç de solucionar els seus propis problemes.
L'èxit de les seves conferències és que les fa de manera entretinguda, no es fan pesades. Atrau molt al públic i el fa gaudir.
Ken Robinson és molt bon orador, sap perfectament com parlar en públic, i fins i tot s'atreveix a bromejar en les seves conferències. També, és capaç d'enganxar al públic amb els exemples reals i experiències pròpies que posa i la manera que té de defensar i argumentar les seves idees. No utilitza cap guió, però, tampoc improvisa, en tot moment sap del que parla i té el temps calculat, ja que no es pot estendre molt. Per tant, els seus discursos són molt estructurats, precisos i preparats.

Penso que les dues conferències són molt interessants, així que us les deixo a continuació:


"Las escuelas matan la creatividad": reclama que a l’escola es doni la mateixa importància a la creativitat com a les altres matèries.

Estructura la seva xerrada en tres parts:
1- L'evident creativitat humana
2- L'educació és un tema d'interès per tots perquè és la que ens portarà cap al futur.
3- La capacitat d'innovació dels nens.

Considera que tots els nens tenen talents però que els malgastem. També creu que hem d'estar disposats a equivocar-nos perquè sinó no farem mai res original, i poc a poc, s'està eliminant la creativitat en l'educació.
Un altre tema que li preocupa és que a les escoles organitzen les matèries per la importància que tindran en un futur i deixen de banda les arts.

" A iniciar la revolución del aprendizaje": ens parla de la crisi dels recursos humans perquè considera que no fem ús dels talents que tenim. Hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen el que fan i les que no. La principal causa és l'educació, perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals. Per canviar-ho no es necessita una evolució, sinó una revolució en l'educació: s'ha de transformar, innovar...

 

Personalment crec que tot el que diu Sir Ken Robinson és coherent i important. Té una gran habilitat per parlar en públic de manera estructurada i sense cap guió ni suport digital davant. Estructura molt bé les seves xerrades i això fa que a l'hora de parlar transmeti molta seguretat i confiança en ell mateix i en el que diu. Els seus discursos avancen amb fluïdesa donant aquesta sensació de improvisació.

Un bon comunicador

Avui, dia 4 d'Octubre, a la classe de COED  (Comunicació Oral, Escrita i Digital) hem parlat sobre qui és per a nosaltres un bon comunicador, i seguidament, hem fet una activitat que consistia en que cada persona havia d'escollir un bon comunicador i argumentar tres motius pels quals l'havia triat.

  

http://sergioramos.net/blog/wp-content/uploads/2010/11/1252699097802.jpg

Com a bon comunicador, jo he triat a en Josep Guardiola, l'entrenador del Futbol Club Barcelona perquè penso que és una persona que sap parlar amb calma i sense alterar-se, sempre té resposta per a qualsevol comentari d'algú altre i sobre tot perquè és respectuós amb tothom.

Al posar en comú les nostres eleccions, les conclusions a les que vam arribar van ser que tots tenim una percepció subjectiva del que és ser un bon comunicador i les qualitats que aquest necessita. Els aspectes més valorats d'aquests comunicadors, com la claredat i la proximitat, no eren apresos a les escoles, instituts i/o universitats, sinó que formaven part de la persona. Per això és tan important saber parlar en públic, no tant sols pel contingut de la informació que donem, sinó per la manera com ho fem, aspectes com la mirada, el to de veu, l’expressió corporal, etc., en definitiva, la major part formava part del llenguatge no verbal.

Per acabar la classe ens vam reunir en petits grups i cada grup va llegir l'article que li havia tocat; Al meu grup ens va tocar "gramàtiques del silenci" el qual parla precisament del llenguatge no verbal, article molt interessant del que parlaré més endavant.

Per ampliar una mica l'activitat del bon comunicador he estat buscant i he trobat el blog d'una alumna de Blanquerna que parla sobre les característiques principals d'un bon comunicador. Us el deixo per si voleu fer-li una ullada: http://silviasalalecinena.blogspot.com/2009/11/decaleg-del-bon-comunicador.html

També us deixo una notícia que he trobat en la qual parla de perquè en Pep Guardiola és un bon líder i comunicador, les raons del seu èxit com a bon comunicador: http://actualidad.orange.es/economia/un-experto-anima-empresas-copiar-liderazgo-silencioso-guardiola.html

Usos educatius dels blocs

Després d'haver llegit aquest llibre, podem extreure'n diverses idees:

http://www.editorialuoc.cat/images/Usos_educatius.jpg

• Què és un bloc? És un lloc web estructurat per entrades ordenades cronològicament, amb una actualització freqüent. Són llocs personals auto gestionats que generen comunitats amb un alt grau de fidelitat (bloggers) i amb interessos comuns. És un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. També permet establir comunicació amb altres persones, és a dir són interactius. Serveixen per exposar i per intercanviar idees (publicació i comunicació).

• La web 2.0: És una nova web basada en comunitats, on els mateixos usuaris són els creadors i organitzadors dels continguts, per damunt de tot hi ha comunicació, i per tant, s'estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica.

• Què és la blogosfera? És el terme amb al qual s'agrupa la totalitat de weblogs.  La fiabilitat de la informació recau sobre els propis usuaris, que amb les seves cites, referències,... estableixen les pautes de fiabilitat.Els blogs estàn connectats per mitjà d'enllaços, comentaris, etc. Un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global . Quan parlem de blogosfera educativa ens referim a totes les xarxes de blocs relacionades amb els contexts educatius.

• Implicacions socials i educatives: Les possibilitats d'un bloc són comunicatives, i per la seva senzillesa a l'hora d'utilitzar-lo ens permet incorporar-lo en un treball habitual a classe de manera molt diversa, fomentant el debat, la reflexió, l'anàlisi,...

• El bloc en una pedagogia constructivista: Amb el bloc els alumnes es senten importants i això fa que siguin mes reflexius a l'hora d'expressar-se, ja que és una eina pública i la pot veure tothom que vulgui, no només els professors. Així l'alumne assoleix unes responsabilitats públiques i s'esforça per poder compartir els millors continguts possibles. Els blocs tenen un caràcter interactiu i això fomenta el treball col·laboratiu.

És important saber quina finalitat li volem donar al nostre bloc. Per exemple dins dels usos educatius trobaríem tres tipus de blocs:

• Blocs de centre
• Blocs de professors
• Blocs d'aula (del professors, professor-alumne o alumne)

Cadascun d'aquests té una finalitat i uns usos diferents i sempre hem de tenir ben clar quin volem fer servir per a transmetre la informació als nostres alumnes.

El llibre m'ha semblat molt interessant, així que us deixo un resum més extens on ens mostra moltes més idees importants. Aquest resum pertany a una companya meva de classe, la Júlia Martínez. Penso que és molt interessant la síntesis que ha fet, per això vull destacar-ho: http://juliamm18.blogspot.com/2011/09/usos-educatius-dels-blocs.html 

Llengua i llenguatge

Què és la llengua?

La llengua és sinònim d'idioma, és el conjunt de codis sistematitzats i compartits amb els quals ens podem comunicar.

Aquest sistema de signes és après i retingut a la memòria pels parlants. Tot parlant el coneix i l'utilitza cada cop que el necessita.

Amb la llengua organitzem el nostre entorn , el món on vivim , i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció, d’aquesta manera la varietat de les percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d’objectes i de tipus de fenòmens. Això és el que permet el enteniment entre els humans , ja que si el que observéssim no estigués “catalogat” rebríem impressions irrepetibles i per tant les expressions lingüístiques també ho serien, i tot el conjunt desembocaria a una comunicació impossible.

A més a més, la llengua és la companya necessària i inseparable perquè flueixi el nostre discurs intern per poder arribar a una autoexpressió .

En definitiva, sense la llengua no seria possible el llenguatge i per tan tot lo esmentat : memòria, comunicació, reflexió, pensament, etc.

Què és el llenguatge?

El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades. És un instrument de comunicació, innat, és un medi d'expressió propi dels primats més desenvolupats.

El llenguatge s'organitza en diversos nivells. També és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva. En el terreny individual contribueix a la formació de la identitat personal , i en el terreny col·lectiu ajuda a conservar la memòria històrica. També és el responsable de que siguem capaços de pensar. Ens permet l'auto expressió, és a dir, els diàlegs amb nosaltres mateixos. De vegades l’emissió d’un llenguatge no és altre cosa que una descàrrega, una manifestació del propi estat d’ànim, per tan el llenguatge fa possible l’autoexpressió , en aquest cas fent referència a un discurs intern.

Per tant, el llenguatge és el medi de comunicació humà per excel·lència i el més extens i complexa que posseïm els humans perquè tota expressió humana la podem trobar traduïda al llenguatge.

www.definicionabc.com/wp-content/uploads/lenguaje.jpg

Aquest és un petit resum d'un text del llibre Lingüística de TUSON, J. De totes maneres us recomano que us el llegiu sencer, ja que és molt interessant. Aquí us deixo la referència:

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50) - "El lenguaje y las Lenguas".

El món del Twitter

Avui hem iniciat la classe de GTIC, com de costum, mirant diferents blocs de companys per així anar aprenent a fer-lo servir i a tenir-lo correctament, ja que moltes som noves en el món dels bloggers.

Seguidament el Jordi ens a introduït en el món del twitter, ens ha ensenyat el seu twitter i la gent interessant a la que segueix . També ens ha dit que ens fem un twitter, comencem a indagar-hi i a seguir gent important i interessant sobretot relacionades amb el món de l'Educació.

Jo com ja tinc una compte des de fa temps, domino bastant bé tot el tema del twitter, és a dir jo ja em puc considerar "twittera". Però per a la gent que no domina aquest tema han pogut aprendre el funcionament del twitter, dels hashtag , la diferència entre twittejar o retwittejar i a citar persones entre altres.

Aquí us deixo el meu twitter per si algú està interessat en seguir-me: www.twitter.com/AndreaMarco93

I a continuació us deixo un vídeo bastant curt sobre com fer i per a què serveix l'acció bàsica a twitter: "twittejar".

El món de la Interactivitat

Aquest és el meu primer vídeo que penjo, i us explicaré com ho he fet:
Primer de tot hem de copiar el seu codi embed o el codi d’inserció, un cop fet això hem de copiar-lo en l’apartat Edició de HTML del nostre blog, i finalment només cal que canviem width (ampla) high (altura) fins a arribar a la mesura que vulguem:

El vídeo que acabem de veure ens parla sobre l'evolució funcional dels ordinadors al llarg del temps i sobre la interactivitat.

Els ordinadors són, bàsicament, màquines per fer càlculs, però, amb el temps, han esdevingut màquines per comunicar-nos. Així com amb un llibre la informació apareix tota seguida, als ordinadors podem trobar informacions de diversos llocs connectades entre elles mitjançant els enllaços.

Aquest nou projecte de cercar informació diversa va ser creat per Vanner Bush a mitjans del segle XX. Volia millorar la comunicació científica fent servir el sistema de la ment humana, és a dir, operar per associacions d'idees. Finalment aquest projecte no es va poder portar a terme per la poca tecnologia de l'època.

Ted Nelson va crear un nou projecte anomenat "Xanadu" que es tractava d'una xarxa com l'actual d'Internet però 30 anys abans. Aquest projecta va fracassar però va donar lloc a importants innovacions com ara:

- Hipertext: un nou model de la informació relacionada.

- Hipermèdia: apart del text va incloure els sons les imatges i les animacions. Els elements es relacionen entre si mitjançant els enllaços, que tot plegat té forma d'una xarxa.

L'equip d'investigació de Douglas Englebart va fer una sèrie d'invents crucials com ara el del ratolí, que permetia una comunicació interactiva amb l'ordinador.

Als anys 90 van aparèixer els primers programes interactius com el CD-ROM que eren capaços d'emmagatzemar imatge i so. Tenien propòsits educatius, com per exemple, el CD-ROM del conegut pintor català Joan Miró. Encara que el que va tenir més èxit de tot van ser els videojocs.

La clau del sistema interactiu és la "interfície" que és el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador. Així doncs, convida a interactuar i no només a mirar.

Els primers dies a la Universitat

Els primers dies a la Universitat han anat molt bé, he conegut a molta gent nova i a les companyes amb les quals compartiré moltes experiències durant aquests propers quatre anys. Durant aquests dies de classe els professors ens han fet entendre quins són els objectius de l'educació Infantil; Educar, ja que la infància és l'etapa més important per a formar una persona pel futur.

Poc a poc ens anem adaptant al nou món universitari, als nous horaris, a les noves maneres de treballar, a la forma de fer dels professors... que ja no és igual a la que estàvem acostumats. També cada cop tenim més feina i treballs, però amb una dedicació constant podrem obtenir bons resultats, només cal esforçar-se.