dijous, 20 d’octubre del 2011

Imatges i música legals

Avui, dia 20 d'Octubre a la classe de GTIC aprofitant el tema del programari lliure i les llicències hem visitat algunes pàgines d'interès on podem veure, copiar i descarregar fotografies i inclòs música de molta qualitat i sobretot de forma legal, sabent sempre qui és el propietari i quins són els seus drets d'autor.

Per aconseguir veure, copiar i descarregar fotografies legals, de bona qualitat, i la majoria gratuïtes, trobem:








Per escoltar, copiar i descarregar música no comercial legal, trobem:






Per últim, hem vist que la pàgina de Creative Commoms ens dona la opció de fer una cerca de diferents materials tan imatges, vídeos , música i d’altres a partir de les seves llicències: http://search.creativecommons.org/

dimecres, 19 d’octubre del 2011

La descripció

Dimarts 11 d'Octubre a classe de COED vam estar parlant sobre diferents models de descripcions, partint de la definició de que la descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones , animals , objectes , paisatges , èpoques , sentiments , etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat , des dels més concrets als més abstractes.

Hi ha dos tipus de descripció:
  • Descripció objectiva: L'autor té una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i descriu amb objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen (ex: textos acadèmics o científics).
  • Descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte descrit. Sol tenir una finalitat estètica.

L'estructura dels textos descriptius es basa en:

  • Establiment del tema, es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
  • Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
  • Relació amb el món exterior.

Cal seleccionar les paraules precises, que ens permetin imaginar l'objecte, explorar la situació, i realitzar-ho segons un punt de vista determinats.

S'han d'ordenar les informacions que hem obtingut per a iniciar la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.


Seguidament vam veure alguns exemples de diferents models de descripcions com:

  • Cançons: "Jenifer" dels Catarres: Descriu un estereotip de català i després el d'una "xoni", a partir de metàfores, comparacions i citacions de costums. 


  • Poesia visual: una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa, com les que surten a la següent web:  Poesia Visual de Joan Brossa

  • Poesia: "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol.

  • Novel·la: fragment que vam llegir de "La tramuntana", dins El geni del país, de Josep Plà.

  • Assaig: "Relacions particulars" de Josep Maria Espinàs, on es descriu a Salvador Espriu.

  • Conte: Vam escoltar el conte "Abiyoyo", explicat i cantat per Xesco Boix. Us el deixo a continuació:

  • Vídeo: Vam veure el famós anunci d'Estrella Damm 2009, amb la cançó "Summercat" de Billie the vision & the dancers. En aquest vídeo veiem una descripció de Formentera, per finalitzar l'entrada us el deixo a continuació: 


dilluns, 17 d’octubre del 2011

Reflexionem: Documentar, una mirada nova

Introducció.

Aquest petit treball que he fet, parla sobre el llibre Documentar, una mirada nova, on apareixen 30 històries diferents relacionades amb el desenvolupament i l’educació de l’infant. Cada experiència explica situacions quotidianes que se’ns presenten al llarg del dia i que de manera inconscient fan que l’infant aprengui i es desenvolupi. A continuació podràs trobar les raons per les quals m’han cridat l’atenció cinc de les trenta històries que es comenten. El per què les he triades i una petita síntesis de cada una d’elles.


Anàlisi de contingut


- Qui descobreix qui?

Aquesta és la primera història que he triat, parla sobre l’experiència de dos infants al mirar-se al mirall. Quan un nen petit es mira al mirall interactua, es descobreix ell mateix i es fa preguntes que potser no tenen resposta, però això és bàsic en educació. Al mirar-se al mirall aconseguim que el nen senti curiositat per descobrir coses, que pensi i que tingui una motivació constant que el beneficiarà a l’hora de desenvolupar-se. I així més endavant, l’infant, arribi a reconeixes davant el mirall. Aquesta experiència m’ha cridat l’atenció perquè jo mateixa m’he fixat varies vegades amb els nens que es miren al mirall. Trobo que és molt curiós veure a un nen moure’s jugant amb el reflex del mirall, es senzill però a l’hora que maduren gaudeixen molt.


- Una responsabilitat, un plaer.

La segona experiència que m’ha cridat l’atenció parla sobre les petites, però importants, responsabilitats que assumeix cada nen. Com exemple, posen a dues nenes que paren la taula juntes per als demès companys de classe. Aquesta acció les fa sentir important davant la resta de nens, es senten responsables fent una acció que algú adult els hi ha encomanat, ja que això significa que l’adult confia en elles. És molt important el fet de fer-ho bé, ja que requereix una gran concentració i col•laboració entre elles. A més, és important perquè tot seguit gaudeixen tots junts de la feina feta per les nenes.


- Fer la pinça

Aquesta experiència tracta sobre el moviment tan refinat que tenim els éssers humans. Un nen petit sent atracció per les coses petites, les coses més difícils d’agafar, així desenvolupen la precisió a l’hora de capturar un objecte. Si ens hi fixem tots els infants quan aprenen a fer la pinça, es passen el dia fent-la, els hi agrada i gaudeixen dels reptes difícils, de superar-se amb objectes més complicats d’agafar.


- Imitació, representació o comprensió

Aquesta història tracta sobre l’imitació constant del nen a l’adult, és a dir, el nen es fixa diàriament en el seu model a seguir (la família) i imita les seves accions. Per exemple, un nen veu als seus pares planxar, estendre la roba, plegar-la... doncs l’instint del nen és voler imitar el que fan els adults i així sentir-se gran. Per a ells és un joc, però això els hi serveix per comprendre millor el món i facilitar-los l’entrada. M’ha cridat l’atenció bastant perquè aquesta experiència es comuna a tots els nens, sense excepció. Quan estem amb nens i ens hi fixem és molt curiós veure com ells es fixen en tu i després t’intenten imitar i així sentir-se important i sobretot sentir-se gran fent coses d’adults.


- De casa a l’escola

En aquesta experiència ens parla del important que és que l’escola sigui dialogant, flexible que aculli bé als infants, que els cuidin bé i atenguin a les seves necessitats i curiositats. Ens diu que molts infants als matins arriben a l’escola carregats de coses i objectes importants per a ells i això passa perquè el nen té ganes d’explicar i ensenyar als demes el seu propi objecte a la seva manera. En aquell moment de diàleg es senten importants mostrant l’objecte que cap altre nen té i gaudeixen compartint-lo amb els altres.



Conclusió

Al acabar aquest treball m’he adonat de moltes situacions que he viscut i no els hi he donat gaire importància però que fixant-nos-hi bé són molt importants per al desenvolupament d’un infant. Hi ha moltes maneres a traves del joc i d’altres tècniques que serveixen per educar i desenvolupar a un infant. Són maneres molt senzilles i que justament per això, a vegades no els hi donem la importància que haurien de tenir per a un bon desenvolupament del nen. El món de l’infant està ple de coses curioses que són simples però a la vegada necessàries.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

El codi oral i escrit

Divendres 14 d'Octubre, a la classe de COED vam comentar un text titulat "Diferències entre oral i escrit", el qual parlava de les diferencies entre el codi oral i el codi escrit.Us en faig un breu resum mitjançant dues taules:


Diferències contextuals:

CANAL ORALCANAL ESCRIT
AuditiuVisual
SuccessivamentSimultàniament
Comunicació espontàniaComunicació elaborada
ImmediatDiferit
Ho escoltem un copDuren molt temps
Utilitza molt codis no verbalsEls utilitza poc
Hi ha interaccióNo hi ha interacció
El context és importantEl context no és important


Diferències textuals:

CANAL ORALCANAL ESCRIT
Tendència a marcar la procedència dialectalNeutralitzar la procedència
Temes generalsTemes específics
Selecció poc rigorosa de la informacióSelecció molt precisa
Més redundantMenys redundant
Estructura obertaEstructura tancada
Pocs estereotipsMolts estereotips
Menys gramaticalMés gramatical
Molts elements paralingüísticsPocs elements
Força codis no-verbalsPocs codis no-verbals
Referències exofòriques (context)Referències endofòriques (text)
Formes pròpies d’usos espontanisGairebé no
Solucions poc formalsSolucions formals
Estructures sintàctiques simplesEstructures complexes i desenvolupades
Moltes frases inacabadesAbsència d’aquestes
Ordre variableOrdre estable
El·lipsis freqüentsEl·lipsis poc freqüents
Lèxic no marcatLèxic marcat
Pocs mots específicsMolts mots específics
Repetició lèxicaElimina la repetició lèxica amb sinònims
Proformes i hiperònimsMots equivalents i precisos
Tics lingüístics o mots paràsitAbsència d’aquests
Mots crossaTendència a eliminar-los
Freqüent onomatopeies, frases fetes, refranys...Ús molt escàs


A continuació us deixo una presentació on s'expliquen les diferències bàsiques entre aquests dos codis:

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Copyright, Copyleft i Creative Commons

He estat buscant la diferència entre aquests tres conceptes, i he trobat un article molt interessant on ho explica molt bé: http://grabandouncorto.wordpress.com/2010/09/23/copyright-copyleft-y-creative-commons-%C2%BFque-los-diferencia/

Aquí us deixo una petita síntesis de l'article:


      • Copyright: La única persona que pot fer el que vulgui amb l'obra és el propi autor, qui la vulgui haurà de pagar a l'autor i demanar-li permís. 

      • Copyleft: És al contrari que el Copyright, les obres no tenen cap límit i poden modificar-se lliurament. 

      • Creative Commons: Provident de la llicència Copyleft. S'ha popularitzat sobretot en els blocs i a diferència del Copyleft, amb el Creative Commons pots escollir el tipus de protecció que li vols donar a la teva informació, ja que hi ha diferents models d'aquesta llicència.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Trets característics de la llengua oral formal

Avui, dia 14 d'Octubre, a classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) hem parlat de les característiques de la llengua oral formal, però més concretament sobre l'exposició oral, la qual la podem dividir en tres trets diferenciats:

Trets contextual:
  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar 
  • Acústica, efímera i produïda en temps real 
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional
Trets textuals:
  • Formal i generalment monologada (expositiva), regida per unes normes
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. El grau de planificació diferencia una situació formal d'una informal.
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals
Trets lingüístics:
  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals (to de veu, volum, ritme i entonació)
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 
  • Correcció normativa i ús de la varietat estàndard (vocalització)

Analitzant aquests tres apartats s'estableix una gradació: els codis no són contraris, sinó que son graduals,segueixen una línia contínua i tenen les seves semblances i diferències.

Copiar no és robar: El programari lliure i privatiu

Ahir dia 13 d'Octubre, a la classe de GTIC vam parlar sobre el tema del programari lliure i de les llicencies i drets d'autor. El professor ens va posar uns quants exemples de situacions on podríem estar robant a la xarxa sense adonar-nos i calia diferenciar-les. Amb això hem arribat a la conclusió que encara que per a nosaltres ens pugui semblar més greu un robatori físic que per internet, en el codi penal es pitjor un robatori a la xarxa, tant sigui de música, de vídeo, d'imatges,... Per tant, encara que el robatori per la xarxa sigui molt comú a l'hora que fàcil, hem d'evitar aquestes situacions i sempre hem de tenir en compte i fixar-nos en els drets i les llicències de cada contingut a la web, tal com marca la llei.

Per entendre millor aquest concepte vam veure el següent vídeo titulat "Copiar no es robar":




Quan vam acabar de veure el vídeo vam comentar el capítol 1 del llibre d'Iniciació al programari lliure que és força interessant. En aquest capítol ens explica que és un programari, quan és lliure, les llicències que existeixen,... Així doncs, el programari lliure és tot el conjunt de programes (software) informàtics (aplicacions, dirvers,..) que no tenen cap tipus de llicència ni privacitat. Aquí us deixo un vídeo amb la diferència de programari lliure (Linux, Open office, Mozilla,...) i programari privatiu (Windows, Office, Panda,...).
Seguidament vam veure que existeixen diferents tipus de llicències per a protegir els drets d'autor. Concretament, vam parlar de la llicència Creative Commons que es defineix com: "organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual"

Altres conceptes d'interès:

Copyright: dret de còpia.
Copyleft: permet la lliure distribució de còpies i versions modificades.
Llicència: permís, contracte entre tu i l'autor.
Free: lliure (no parlem de gratuït).
Electronic Frontier Foundation: organització que manté els drets d'expressió lliure.


Aprofitant aquests conceptes, vam voler posar-nos una llicència al nostre bloc per tal de restringir la seva còpia. Jo vaig escollir la següent, encara que com veureu a la web oficial de Creative Commons existeixen diferents tipus: http://es.creativecommons.org/licencia/



Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 3.0 Unported.

        • Aquesta llicència permet a uns altres copiar, distribuir, mostrar i executar el treball patentat i tots els derivats del mateix, però sense propòsits comercials i donant sempre testimoni de l'autoria del mateix.


A continuació i, per acabar l'entrada, us deixo un vídeo que he trobat per entendre millor el Creative Commons: 




dijous, 13 d’octubre del 2011

Gramàtiques del Silenci

A classe de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) hem estat llegint per grups diversos textos per a després resumir-los i poder comentar-los a classe. El text del meu grup és el següent, que tracta sobre la importància de la comunicació no verbal avui en dia.

http://vdcav.blogs.ie.edu/files/2010/03/comunicacion-no-verbal.jpg
"Antigament la comunicació no verbal no tenia molta importància però amb el temps esdevindria un espai veritablement emergent. En el marc filosoficoreligiós la distinció entre el cos i la ment va tenir un paper molt important ja que les úniques activitats realment rellevants eren les mentals, capaces de destil·lar els refinaments més sofisticats. Aquests refinaments tenien sempre el llenguatge verbal com a principal mitjà d’expressió. Però, durant els darrers cinquanta anys la part del “cos”, és a dir, la comunicació no verbal, ha anat emergent en la societat.


Les noves tecnologies, el cinema, la televisió, la publicitat... han empès i engrandit l’interès per explorar els immensos espais d’aquesta comunicació.


Com a domini, el de la comunicació no verbal és ben extens, ja que engloba l’àmplia franja de missatgeria que omple l’espai de totes les nostres sensacions possibles, d’origen, de percepció i de processament i interpretació ben divers, de la química a la visual i de la tàctil a l’auditiva.
Aquesta forma de comunicació és important p-er la seva antiguitat, el llenguatge verbal és un “nouvingut” al món de la comunicació, quan ens mirem als ulls correspon a un sistema de signes que posaria les seves arrels fa desenes de milions d’anys, com la missatgeria tàctil, per això té efectes tant contundents. En el nostre dia a dia trobem moltes situacions en les que rebem estímuls i els donem resposta gairebé sense adonar-nos, a més de la majoria d’aquest comportament no verbal en tenim una percepció global i instantània, per tant el seu impacte és molt efectiu.

La importància quantitativa del llenguatge no verbal és la següent: el llenguatge te una aportació informativa del 7%. Del 93% restant, el 38% és l’aportació informativa de les qualitats de la veu, i un 55% de la comunicació no verbal.

Després de veure aquesta informació ens fixem que la major part de la informació que rebem en qualsevol situació és per via no verbal. Aquesta és més efectiva que la comunicació verbal. La cara és l’element més important per mostrar les nostres emocions (una part imprescindible en la comunicació no verbal).


Quan estem satisfets d’una interacció comunicativa és que la nostra interacció no verbal ha estat harmoniosa i positiva.
http://2dmanjon.blogia.com/upload/semaforo_rojo.jpg  


Les funcions principals de la comunicació no verbal són: informar sobre l’estat de les nostres emocions, l’estat general del nostre cos i les nostres actituds. Tot això és molt difícil fer-ho arribar a través del llenguatge, és pràcticament impossible.

Amb les cares que fem i el cos en general informem de les nostres actituds. Una persona empàtica comunica bé, sap escoltar amb tot el cos, la empatia és un art no verbal, una eina estratègica de molt valor.

La comunicació verbal i no verbal es fan una mena de distribució de papers en diverses situacions. Quan informem sobre la realitat exterior, el que passa a fora, fem servir el llenguatge verbal, en canvi quan presentem la nostra identitat personal, estat d’ànim, desitjos...doncs fem servir els signes no verbals. En molt bona part de l’activitat comunicativa cooperen els dos tipus de comunicació, depenent de la situació fem servir més un tipus o l’altre.

Es pot donar la situació en que el discurs verbal i el no verbal es contradiuen. Això passa amb l’engany, la mentida i la dissimulació. Com donar males notícies és un problema per discutir. Hi ha vegades que es diu la veritat però s’amaga una part de la història, hi ha altres cops que hi ha voluntat ferma d’enganyar, de donar una informació falsa, en aquest cas l’expressió verbal pot deixar traces que ens indiquen la mentida o engany.

Els signes de l’engany són variats i complicats. Tot i això, és necessari destacar l’augment de volum, els canvis en els ritmes respiratoris i el canvi de color de la cara. També podem partir en la variació dels ritmes de mirada als ulls.

Mentir és cosa difícil, doncs el més habitual és concentrar-te en què s’està dient i de quina manera, deixant de banda els elements no verbals, que són els que ens fan deduir que estem davant de la mentida, de l’engany. No prens control de la mirada, ni dels gestos, ni del to. 

L’èxit en la circulació de tota la informació que s’intercanvia entre dues o més persones depèn només de les sensacions i els sentits, dos insignificants signes no verbals.


Finalment arribem a la conclusió que els signes no verbals són la base per poder caminar per la vida, són una eina estratègica de primer a ordre en tots els àmbits possibles."

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Gestió d'arxius on-line: Google Docs

"Una aplicació que ens ofereix Google, és la possibilitat de crear, editar, compartir i publicar documents en línia".

Això mateix estem aprenent a fer a GTIC, una manera de poder fer des de simples textos fins a fulls de càlcul, treballs i formularis en línia, des de un servidor on-line (amb connexió a internet).
Ens permet que qualsevol fitxer que haguem creat puguem compartir-lo amb altres usuaris i fins i tot, al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa.
Aquest servidor és molt útil, ja que és una forma de treballar en equip a distància, des de ordinadors diferents que ens permet veure qualsevol modificació del document de manera immediata. A més a més a l'esquerra trobem un xat on podem escriure'ns mentre estem treballant.


A continuació us adjunto un vídeo que vam veure a classe on explica millor aquesta aplicació tan útil:






També us adjunto un petit document de Google Docs que hem creat el meu grup de treball per a practicar aquesta aplicació:


diumenge, 9 d’octubre del 2011

Competència Comunicativa

Divendres 7 d'Octubre a classe de COED, vam realitzar un exercici amb un visionat de diapositives que anava relacionat amb la tasca que vam realitzar a la sessió anterior: les qualitats que ha de tenir un bon comunicador. A partir d'aquesta, vam parlar de la competència comunicativa.

La competència comunicativa (CC) es vincula amb : " Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants." Quan parlem de comunicar no hem de perdre l'objectiu que tenim, hem d'aconseguir l'objectiu que ens hem plantejat.


Els components de la CC

Els quatre tipus de coneixements i habilitats són :

  • La competència lingüística i gramatical: fonètica, ortografia, sintaxi, morfologia, semàntica, fonètica...
  • La competència sociolingüística : varietats geogràfiques i registres
  • La competència discursiva (competència molt important per a ser un bon comunicador)
  • La competència estratègica (competència molt important per a ser un bon comunicador)

Competència lingüística i gramatical:

  • Fa referència al domini del codi lingüístic
  • S'ocupa del nivell fonològic, del nivell morfològic, del nivell sintàctic i del nivell lèxic i semàntic.

Competència sociolingüística:

  • Fa referència a les regles socioculturals d'ús.
  • S'ocupa de: 
    1.  La situació dels participants : el context. Un metge, per exemple, farà ús del codi d'una manera determinada segons on estigui (amics o consulta)
    2. El proposit de la interacció: ser eficaç en referència a l'objectiu (aconseguir l'objectiu que ens proposem: persuadir, interpel·lar...)
    3. Les normes i convencions de la interacció: el grup social té unes normes i convencions, per tant, ens hem d'adaptar i les hem de saber.
Competència discursiva:

  • Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
  • S'ocupa de :
    1. La cohesió de la forma: Les frases han d'estar enllaçades (cohesió de frases) , en un bon discurs s'han d'utilitzar molts connectors i una puntuació correcta. D'aquesta manera, podrem enllaçar idees.
    2. La coherència en el significat: s'ha de connectar tot el discurs.

Competència estratègica:

Englova la vestimenta, l'humor, el to de veu, la mirada, etc. La competència estratègica s'ha de practicar, prendre conciència de com ho fem i fixar-nos en els nostres errors per a poder reflexionar i corregir-los.

  • Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per: 
    1. Compensar les deficiències provocades per limitacions i insuficiències, per exemple: si et quedes en blanc pots repetir el que acabes de dir amb unes altres paraules, fer una síntesi del que has dit fins ara al llarg del discurs...
    2. Afavorir l'efectivitat de la comunicació: si coneixes al públic, pots adreçar-te directament a través de l'humor, explicant exemples, experiències personals, etc. A més és molt important cridar l'atenció del públic. Vam recordar al comunicador Sir Ken Robinson ja que ell mitjançant l'humor i utilitzant molts exemples, aconseguia transmetre un missatge seriós, captava l'atenció del públic i aconseguia que aquest es relaxés.