Tractament digital d'imatges: El GIMP

Ahir 25 d'Octubre, a classe de GTIC vam començar a aprendre com editar una imatge amb el programa gratuït GIMP, i vam parlar de les característiques de les imatges digitals. Les principals són:

• La grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

• El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

• La profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

• La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper...)

Per posar en pràctica els conceptes que hem après, hem fet un petit treball sobre l'edició d'una imatge amb el programa GIMP. Primer havíem d'escollir una imatge original, jo he escollit aquesta d'un paisatge natural:

                                                        Foto de Glauka MJ "Caresse sur l'ocean"

- La tasca següent consistia en agafar la imatge original i retallar-la:

- Seguidament havíem de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge per a que sigui més petita (escalar):

- Finalment havíem de treure un element de la imatge (retocar). En aquest cas he tret l'ocell que vola sobre el mar:

Per finalitzar l'entrada us deixo l'enllaç oficial per si us voleu descarregar gratuïtament aquest programa d'edició de fotografies: GIMP. http://the-gimp.softonic.com/ 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/be/Wilber-gimp.png

La composició d'un text

Seguidament us deixo un resum dels apunts que ens van donar el 11 d'Octubre sobre els passos a seguir en la construcció d'un text.

1. El primer de tot és planificar, és a dir, reflexionar. Per començar analitzarem la situació comunicativa preguntant-nos i donant resposta a les preguntes : Qui? Què? Per què? i Com?
2. La recollida de la informació, la seleccionarem i ordenarem.
3. Transformar les idees en un text oral o escrit, tenint en compte l’estructura, és a dir, la introducció, el desenvolupament i la conclusió. I també tenint en compte els connectors i demés , però, sobretot, els paràgrafs ja que ens indiquen el nombre d’idees que componen el text.
4. I finalment, la revisió, és a dir l’examinació, on es tindran en compte les qüestions de forma que fan referència a morfologia, sintaxis, lèxic , fonètica , semàntica, etc. i les qüestions de contingut fent referència a un text coherent, adequat , cohesionat , precís, variat, clar, els signes de puntuació,etc.

Per resumir, a l'hora de construir un text sempre s'han de tenir en compte aquests passos bàsics, ja que sempre sortirà millor un text preparat que no pas improvisat. Per tant, seguint aquests passos ja ens atorguem una garantía.

La Recitació

Avui divendres 21 d’Octubre, hem iniciat la classe de COED amb la recitació d’un breu poema de la Maria Mercè i Marçal:

“A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

Seguidament , la professora ens ha recitat un embarbussament i després ens proposat que el recitéssim nosaltres amb els ulls tancats:

“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,

els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”

Primerament ens a costat recitar-lo, però a mesura que l'hem anat repetint junt amb els consells de la professora ens n'hem sortit prou bé.

A continuació hem vist un fragment del homenatge que va emetre el canal 33 “Recordant a Miquel Martí i Pol”. A partir d’això hem diferenciat tres tipus de maneres d’expressar i recitar :

• La recitació teatral: és un text après de memòria i expressat amb molta teatralitat.
• La recitació des del cor: on no sembla que el poema o text hagi sigut après de memòria i sembla que les paraules surtin del cor i siguin una mica improvisades, i a més aquest tipus de recitació és la que fa emocionar més als oients.
• La lectura en veu alta per els altres, no fa emocionar tant ni és apresa de memòria però està igual de treballada. Qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i nosaltres, els escoltadors, construïm una imatge sobre el fragment llegit.

A partir d'això hem observat que no és el mateix dir un poema que recitar-lo. Quan el dius o el llegeixes, únicament el memoritzes o llegeixes i surt sense cap sentiment ni emoció, mentre que quan recites un poema, aquest surt del cor, hi ha sentiment, t'emociona, i emociona al públic.

També és importat recordar que la lectura en veu alta és una lectura pels altres, en què s'ha de llegir a poc a poc i fer pauses. D'aquesta manera els altres poden entendre i reconstruir el text. 

• Per a cada coma (,) cal fer una pausa d'uns 3 segons.
• Per a cada punt (.)cal fer una pausa d'uns 5 segons.

A continuació, hem parlat sobre el treball de territori, hem resolt els dubtes que teníem i a més hem fixat la data en la que recitarem un poema de manera individual.

Quan he arribat a casa, m'he posat a buscar poemes que m'agradaria recitar a classe el dia de les recitacions, i entre ells he trobat alguns que m'agraden molt. Un dels quals destaco és el poema de Miquel Martí i pol titulat "Calladament" del llibre d'Absències:

Procedència de la imatge

"Des d'aquesta aspra solitud et penso. 

Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles 

els pollancs que miràvem en silenci 

des del portal de casa. 

Tantes coses 

se m'han perdut amb tu que em resta a penes 

l'espai de mi mateix per recordar-te. 

Però la vida, poderosa, esclata 

fins i tot en un àmbit tan estricte. 

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles, 

el verd proclama vida i esperança 

i jo visc, i és vivint que puc pensar-te 

i fer-te créixer amb mi fins que el silenci 

m'engoleixi com t'ha engolit per sempre."

Viquipèdia

http://2.bp.blogspot.com/-nn3OR96EHYE/TtZpDrMmm9I/
AAAAAAAAAEQ/LgktQp3j-Lo/s1600/wikipedia_cat_11.png

• Què és la Viquipèdia? Viquipèdia és una enciclopèdia online lliure basada en wiki, doncs qualsevol persona pot col·laborar en aquesta emprant només el navegador web. Depèn de la fundació sense ànims de lucre Wikimedia Foundation.

El projecte es va iniciar el 15 de gener de 2001, i va ser fundada per Jimbo Wales i Larry Sanger sota el lema "L'enciclopèdia lliure que tots podem editar".

• És segura Viquipèdia? Viquipèdia manté estrictes normes per a l'edició dels seus articles, sent el seu lema principal: el "Punt de vista neutral" dels articles. També fa gran recalcament en no emprar material amb drets d'autor. Encara que, existeixen múltiples controvèrsies sobre la seva fiabilitat, doncs qualsevol pot modificar els articles en qualsevol moment (especialment en articles polèmics i en idiomes on els controls no són forts). Per tant el vandalisme, el spamming i el fanatisme, són els grans enemics de la viquipèdia i haurem de vigilar amb ells.

Després de saber què era la Viquipèdia, vam posar-la en pràctica amb un treball en grup. Primer de tot vam haver de definir que era un wiki, les parts que té, com s'edita, les cites,... A continuació vam haver de triar un tema per a modificar un article ja existent al Viquipèdia, o bé, per fer-ne un nou. El meu grup format per Iria Sánchez, Lena Pallarès, Mireia Alegre i jo vam escollir completar l'entrada sobre els esports d'equip, ja que l'article publicat era molt pobre.

Per a poder començar a completar l'article calia registrar-se a Viquipèdia, així que així ho vam fer. A l'hora de completar l'entrada vam treure la informació de "Ariño, J; Benabarre, R. Educació Física. Tercer i quart cursos ESO. Ediciones del Serbal. Barcelona. Projecte Olímpia 4. 2009", com podeu veure a les Referències de l'article que hem modificat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Esports_d%27equip

Personalment trobo que aquest treball a sigut una experiència molt interessant per a mi, ja que jo no sabia com funcionaven els wikis i encara sabia menys que algú qualsevol, sempre i quan respecti les normes, pot modificar el contingut. Sempre m'havia preguntat qui posaria la informació i com ho faria, ara que ja ho sé, penso treure'n profit d'això.

Imatges i música legals

Avui, dia 20 d'Octubre a la classe de GTIC aprofitant el tema del programari lliure i les llicències hem visitat algunes pàgines d'interès on podem veure, copiar i descarregar fotografies i inclòs música de molta qualitat i sobretot de forma legal, sabent sempre qui és el propietari i quins són els seus drets d'autor.

Per aconseguir veure, copiar i descarregar fotografies legals, de bona qualitat, i la majoria gratuïtes, trobem:

• SXC: http://www.sxc.hu/ 

• Flickr: http://www.flickr.com/ 

• Google: www.google.es/imghp

Per escoltar, copiar i descarregar música no comercial legal, trobem:

• Jamendo: http://www.jamendo.com/es/

Per últim, hem vist que la pàgina de Creative Commoms ens dona la opció de fer una cerca de diferents materials tan imatges, vídeos , música i d’altres a partir de les seves llicències: http://search.creativecommons.org/

La descripció

Dimarts 11 d'Octubre a classe de COED vam estar parlant sobre diferents models de descripcions, partint de la definició de que la descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones , animals , objectes , paisatges , èpoques , sentiments , etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat , des dels més concrets als més abstractes.

Hi ha dos tipus de descripció:

• Descripció objectiva: L'autor té una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i descriu amb objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen (ex: textos acadèmics o científics).

• Descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte descrit. Sol tenir una finalitat estètica.

L'estructura dels textos descriptius es basa en:

• Establiment del tema, es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
• Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
• Relació amb el món exterior.

Cal seleccionar les paraules precises, que ens permetin imaginar l'objecte, explorar la situació, i realitzar-ho segons un punt de vista determinats.

S'han d'ordenar les informacions que hem obtingut per a iniciar la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

Seguidament vam veure alguns exemples de diferents models de descripcions com:

• Cançons: "Jenifer" dels Catarres: Descriu un estereotip de català i després el d'una "xoni", a partir de metàfores, comparacions i citacions de costums. 

• Poesia visual: una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa, com les que surten a la següent web:  Poesia Visual de Joan Brossa

• Poesia: "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol.

• Novel·la: fragment que vam llegir de "La tramuntana", dins El geni del país, de Josep Plà.

• Assaig: "Relacions particulars" de Josep Maria Espinàs, on es descriu a Salvador Espriu.

• Conte: Vam escoltar el conte "Abiyoyo", explicat i cantat per Xesco Boix. Us el deixo a continuació:

• Vídeo: Vam veure el famós anunci d'Estrella Damm 2009, amb la cançó "Summercat" de Billie the vision & the dancers. En aquest vídeo veiem una descripció de Formentera, per finalitzar l'entrada us el deixo a continuació: 

Reflexionem: Documentar, una mirada nova

Introducció.

Aquest petit treball que he fet, parla sobre el llibre Documentar, una mirada nova, on apareixen 30 històries diferents relacionades amb el desenvolupament i l’educació de l’infant. Cada experiència explica situacions quotidianes que se’ns presenten al llarg del dia i que de manera inconscient fan que l’infant aprengui i es desenvolupi. A continuació podràs trobar les raons per les quals m’han cridat l’atenció cinc de les trenta històries que es comenten. El per què les he triades i una petita síntesis de cada una d’elles.

Anàlisi de contingut

- Qui descobreix qui?

Aquesta és la primera història que he triat, parla sobre l’experiència de dos infants al mirar-se al mirall. Quan un nen petit es mira al mirall interactua, es descobreix ell mateix i es fa preguntes que potser no tenen resposta, però això és bàsic en educació. Al mirar-se al mirall aconseguim que el nen senti curiositat per descobrir coses, que pensi i que tingui una motivació constant que el beneficiarà a l’hora de desenvolupar-se. I així més endavant, l’infant, arribi a reconeixes davant el mirall. Aquesta experiència m’ha cridat l’atenció perquè jo mateixa m’he fixat varies vegades amb els nens que es miren al mirall. Trobo que és molt curiós veure a un nen moure’s jugant amb el reflex del mirall, es senzill però a l’hora que maduren gaudeixen molt.

- Una responsabilitat, un plaer.

La segona experiència que m’ha cridat l’atenció parla sobre les petites, però importants, responsabilitats que assumeix cada nen. Com exemple, posen a dues nenes que paren la taula juntes per als demès companys de classe. Aquesta acció les fa sentir important davant la resta de nens, es senten responsables fent una acció que algú adult els hi ha encomanat, ja que això significa que l’adult confia en elles. És molt important el fet de fer-ho bé, ja que requereix una gran concentració i col•laboració entre elles. A més, és important perquè tot seguit gaudeixen tots junts de la feina feta per les nenes.

- Fer la pinça

Aquesta experiència tracta sobre el moviment tan refinat que tenim els éssers humans. Un nen petit sent atracció per les coses petites, les coses més difícils d’agafar, així desenvolupen la precisió a l’hora de capturar un objecte. Si ens hi fixem tots els infants quan aprenen a fer la pinça, es passen el dia fent-la, els hi agrada i gaudeixen dels reptes difícils, de superar-se amb objectes més complicats d’agafar.

- Imitació, representació o comprensió

Aquesta història tracta sobre l’imitació constant del nen a l’adult, és a dir, el nen es fixa diàriament en el seu model a seguir (la família) i imita les seves accions. Per exemple, un nen veu als seus pares planxar, estendre la roba, plegar-la... doncs l’instint del nen és voler imitar el que fan els adults i així sentir-se gran. Per a ells és un joc, però això els hi serveix per comprendre millor el món i facilitar-los l’entrada. M’ha cridat l’atenció bastant perquè aquesta experiència es comuna a tots els nens, sense excepció. Quan estem amb nens i ens hi fixem és molt curiós veure com ells es fixen en tu i després t’intenten imitar i així sentir-se important i sobretot sentir-se gran fent coses d’adults.

- De casa a l’escola

En aquesta experiència ens parla del important que és que l’escola sigui dialogant, flexible que aculli bé als infants, que els cuidin bé i atenguin a les seves necessitats i curiositats. Ens diu que molts infants als matins arriben a l’escola carregats de coses i objectes importants per a ells i això passa perquè el nen té ganes d’explicar i ensenyar als demes el seu propi objecte a la seva manera. En aquell moment de diàleg es senten importants mostrant l’objecte que cap altre nen té i gaudeixen compartint-lo amb els altres.

Conclusió

Al acabar aquest treball m’he adonat de moltes situacions que he viscut i no els hi he donat gaire importància però que fixant-nos-hi bé són molt importants per al desenvolupament d’un infant. Hi ha moltes maneres a traves del joc i d’altres tècniques que serveixen per educar i desenvolupar a un infant. Són maneres molt senzilles i que justament per això, a vegades no els hi donem la importància que haurien de tenir per a un bon desenvolupament del nen. El món de l’infant està ple de coses curioses que són simples però a la vegada necessàries.

El codi oral i escrit

Divendres 14 d'Octubre, a la classe de COED vam comentar un text titulat "Diferències entre oral i escrit", el qual parlava de les diferencies entre el codi oral i el codi escrit.Us en faig un breu resum mitjançant dues taules:


Diferències contextuals:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Auditiu	Visual
Successivament	Simultàniament
Comunicació espontània	Comunicació elaborada
Immediat	Diferit
Ho escoltem un cop	Duren molt temps
Utilitza molt codis no verbals	Els utilitza poc
Hi ha interacció	No hi ha interacció
El context és important	El context no és important

Diferències textuals:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Tendència a marcar la procedència dialectal	Neutralitzar la procedència
Temes generals	Temes específics
Selecció poc rigorosa de la informació	Selecció molt precisa
Més redundant	Menys redundant
Estructura oberta	Estructura tancada
Pocs estereotips	Molts estereotips
Menys gramatical	Més gramatical
Molts elements paralingüístics	Pocs elements
Força codis no-verbals	Pocs codis no-verbals
Referències exofòriques (context)	Referències endofòriques (text)
Formes pròpies d’usos espontanis	Gairebé no
Solucions poc formals	Solucions formals
Estructures sintàctiques simples	Estructures complexes i desenvolupades
Moltes frases inacabades	Absència d’aquestes
Ordre variable	Ordre estable
El·lipsis freqüents	El·lipsis poc freqüents
Lèxic no marcat	Lèxic marcat
Pocs mots específics	Molts mots específics
Repetició lèxica	Elimina la repetició lèxica amb sinònims
Proformes i hiperònims	Mots equivalents i precisos
Tics lingüístics o mots paràsit	Absència d’aquests
Mots crossa	Tendència a eliminar-los
Freqüent onomatopeies, frases fetes, refranys...	Ús molt escàs

A continuació us deixo una presentació on s'expliquen les diferències bàsiques entre aquests dos codis:

"Diferencias entre el lenguaje oral y escrito"

Copyright, Copyleft i Creative Commons

He estat buscant la diferència entre aquests tres conceptes, i he trobat un article molt interessant on ho explica molt bé: http://grabandouncorto.wordpress.com/2010/09/23/copyright-copyleft-y-creative-commons-%C2%BFque-los-diferencia/

Aquí us deixo una petita síntesis de l'article:

• Copyright: La única persona que pot fer el que vulgui amb l'obra és el propi autor, qui la vulgui haurà de pagar a l'autor i demanar-li permís. 

• Copyleft: És al contrari que el Copyright, les obres no tenen cap límit i poden modificar-se lliurament. 

• Creative Commons: Provident de la llicència Copyleft. S'ha popularitzat sobretot en els blocs i a diferència del Copyleft, amb el Creative Commons pots escollir el tipus de protecció que li vols donar a la teva informació, ja que hi ha diferents models d'aquesta llicència.

Trets característics de la llengua oral formal

Avui, dia 14 d'Octubre, a classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) hem parlat de les característiques de la llengua oral formal, però més concretament sobre l'exposició oral, la qual la podem dividir en tres trets diferenciats:

Trets contextual:

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar 
• Acústica, efímera i produïda en temps real 
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional

Trets textuals:

• Formal i generalment monologada (expositiva), regida per unes normes
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. El grau de planificació diferencia una situació formal d'una informal.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals

Trets lingüístics:

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals (to de veu, volum, ritme i entonació)
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. 
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard (vocalització)

Analitzant aquests tres apartats s'estableix una gradació: els codis no són contraris, sinó que son graduals,segueixen una línia contínua i tenen les seves semblances i diferències.